VII jornada: Avancem cap a l'escola digital?

Genís Roca, com a convidat a la videoconferència inicial de la Jornada, proclamà que el temps del word, excel i power point ja havia mort i que era el mòbil multifuncional qui aviat ocuparia el lloc del propi portàtil. Dintre d’un temps seran els alumnes qui portaran la tecnologia a l’aula mitjançant els mòbils particulars tal com ara porten un estoig i els seus llibres. En aquesta nova escola digital la tasca del docent haurà de ser, sobretot, ensenyar a cercar la informació. Cal trobar el què necessitem i això es fa memoritzant els nodes on localitzar la informació rellevant del que busquem, tot analitzant-la críticament després, escollint la millor i sabent aplicar els coneixements a la realitat que volem conèixer, entendre o canviar. Genís Roca s’imagina l’escola digital del futur amb el llenguatge audiovisual com a preeminent, donat que les produccions amb vídeo per part dels estudiants són més propicies a la creativitat i a la sistematització de l’accés al coneixement que no pas la simple producció de textos que, en la xarxa, és més procliu a poder ser simplement tallat i enganxat amb seqüències sense cap garantia de profunditat pedagògica.

En la Jornada, el treball per grups resultà molt productiu gràcies a una tecnologia que permetria a cadascun dels equips veure què anaven publicant la resta de grups sobre el mateix tema, la qual cosa significà una retroalimentació simultània de les mútues reflexions. Sense ànims de ser exhaustius, com una primera aproximació als resultats de la jornada, podem destacar algunes de les conclusions següents:

•  Les TIC a l’escola han de possibilitar una adequada alfabetització digital dels alumnes.

• Són eines que provoquen un significatiu increment de la motivació de l’alumnat envers l’aprenentatge.
• Les TIC a l’aula representen un potencial més gran per poder atendre adequadament la diversitat dels estudiants.
• Les tecnologies faciliten una avaluació més immediata i un aprenentatge més ràpid i més personalitzat.
• La tecnologia no només es troba a l’escola sinó en qualsevol lloc i àmbit donat que trenca les fronteres de l’espai i el temps.
• Les TIC possibiliten l’adaptació d’un llenguatge més proper a l’alumne. Tot i així també poden esperonar una major capacitat crítica en l’estudiant, fins i tot, relacionada amb els mitjans de comunicació.
• La utilització dels actuals mitjans audiovisuals tecnològics, perquè resulten atractius per l’alumnat, poder incentivar la producció de coneixements creatius i alhora rigorosos. També, permeten fer més conscients els aprenentatges que ja tenen adquirits els estudiants. Aquests, a més, esdevenen productors i transmissors dels seus propis coneixements.
• Cal no dependre ja de l’aula d’informàtica sinó que els recursos tecnològics han de situar-se a totes les aules, disposant de, com a mínim, cinc o sis ordinadors, connexió wifi o cable, altaveus, projector (per potenciar les produccions d’imatge i so) i portàtils pels alumnes més grans.
• El treball en grups amb les TIC, de forma col•laborativa, etc. possibilita superar les limitacions de temps i espai tradicionals de l’escola. Els ordinadors han d’estar en xarxa i fer xarxa implica poder connectar-se amb grups de tot arreu i on la distància no suposa ja cap impediment.
• Resulta indispensable plantejar l’acció didàctica de forma interdisciplinar, que fomenti la creativitat, la resolució de problemes i, sobretot, la recerca i selecció de la informació. I això amb un professorat que esdevingui mediador de l’aprenentatge i que, sovint, es constitueixi com un equip de dos docents simultanis a l’aula.
• El projecte de centre ha de guiar el propi projecte tecnològic de l’escola tot i que seria bo disposar en cada centre d’un docent que lideri el pla TIC.
• La formació del professorat que necessita una escola digital s’ha de plantejar de forma gradual donant temps perquè els docents es vagin actualitzant i, a l’ensems, perquè es vagin incorporant les novetats tecnològiques a l’aula.
• Les TIC possibiliten que l’alumnat més gran tutoritzi aquells alumnes més menuts; també permeten una més intensa relació i coresponsabilització dels pares amb els tutors dels seus fills.
• Les famílies caldria integrar-les a la intranet del centre o a les funcionalitats del web 2.0. perquè poguessin intervenir en projectes oberts que el centre plantegés.
• La competència digital ha d’esdevenir transversal a totes les àrees curriculars per tal de facilitar les propostes interdisciplinars i ajudar a dissenyar un currículum més coherent, menys ambigu i menys dispers. El món 2.0. exigeix més flexibilitat curricular, organitzativa i horària.

Ara el debat i les noves propostes tindran continuïtat mitjançant un bloc específic al web d’Edu21. La Jornada sobre l’escola digital no ha fet més que iniciar-se i resta oberta a la participació de tothom que es mostri interessat.

Edu21, des de la seva creació, ha apostat per aprofundir en la temàtica de les tecnologies de la informació i la comunicació vinculades a l’educació. Estem convençuts que no és possible repensar l’escola actual i pensar l’educació futura sense, paral·lelament, no fer un esforç per estudiar les possibilitats que les noves aplicacions tecnològiques possibiliten en els processos educatius. I per fer aquest exercici no cal recórrer a elucubracions de complexitat teòrica o prospectiva, només fa falta observar als nostres infants i adolescents com manegen els nous estris tecnològics tan bon punt com els cauen a les mans. Si aquestes noves tecnologies han penetrat de forma irreversible en la quotidianitat de les seves vides i a tothora, com poden haver encara educadors que vulguin posar limitacions a la seva introducció al món escolar?

És dur afirmar-ho, però l’escola no digital simplement no té futur i amb ella el professorat que no sigui capaç d’incorporar les noves possibilitats didàctiques, motivacionals, comunicatives, cognoscitives i creatives que ofereixen les TIC està condemnat a l’anacronisme professional.