31 de març de 2009
Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya, Rambla Catalunya, 8. pral, Barcelona

Per què el Procés de Bolonya motiva, provoca, repta i excita?

Taula rodona amb la Dra. Josefina Cambra, degana del Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, el Dr. Jordi Riera, vicerector de Docència i Convergència Europea de la Universitat Ramon Llull i el Dr. Màrius Martinez, exdegà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la UAB, moderada pel Dr. Enric Roca, coordinador d'Edu21, on es van analitzar els punts forts i febles, les oportunitats i riscos de l’aplicació de l’Espai Europeu d’Educació Superior a Catalunya.

Quins aspectes representen una clara millora en relació al nostre actual sistema universitari? I quins podrien convertir-se en amenaces a l’equitat o qualitat del sistema? Com evitar-los?

Debat clarificador, precís i serè perquè aquest tarannà és el que darrerament trobem més a faltar quan tractem el denominat Procés de Bolonya.

Activitat reconeguda com a formació pel Departament d'Educació.

Detalls de l'activitat

Dia: 31 de març de 2009

Hora: 19:30h

Lloc: Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Catalunya (Rambla Catalunya, 8, principal, Barcelona)

Resum de l'activitat: Envers Bolonya 2020 (Enric Roca)

El passat 31 de març Edu21 organitzà, en el Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres i en Ciències de Catalunya, la seva IX Tribuna sota el títol: “El desafiament de Bolonya” tot coincidint amb un període on, mediàticament, havia reaparegut l’aparent conflicte que el Pla Bolonya suscitava en algunes de les nostres universitats. La discussió arribava doncs en un moment molt oportú i interessant.

La doctora Josefina Cambra, degana del Col·legi i els doctors Jordi Riera de la URL i Màrius Martinez de la UAB, defensaren els seus punts de vista amb rigor i a voltes vehemència, col·laborant a què l’interès dels assistents es mantingués fins més enllà de l’hora prevista per l’acabament de l’acte. Sens dubte, el denominat Pla de Bolonya és un temàtica que motiva i que demanda una informació clara i concisa dels punts forts i febles del Pla i, sobretot, de les oportunitats que obre de cara al futur, no ja de l’horitzó del 2010 sinó d’aquell que, segons el Dr. Riera, la majoria de països europeus s’estan plantejant ara, és a dir, la Bolonya del 2020.

Per la Dra. Cambra el debat sobre el Pla Bolonya posa en primer pla el propi model d’universitat que volem construir: massificació versus elitisme; definició de les funcions essencials de la universitat; formació del professorat universitari; abandonament i absentisme dels estudiants; relació del món universitari amb el laboral, etc. Davant de tot això una part de l’estudiantat mostra un clar descontentament envers el nou model per la qual cosa la Dr. Cambra proposà intensificar més la via de la convicció i la persuasió. En qualsevol cas, destacà que el sistema de beques caldria que millorés força per permetre, entre altres aspectes, poder relacionar millor el treball i la formació permanent.

El Dr. Riera recordà que el Pla Bolonya no és res més que una declaració d’intencions de tres pàgines, que no es tracta pas de cap llei. Nasqué davant l’evidència que si Europa volia ser atractiva en el futur, en relació a la seva oferta universitària, caldria que es dotés d’un model capaç de competir amb les zones anglosaxona i asiàtica. L’Europa d’ara, en relació a l’educació superior, és diversa però no harmònica i, per tant, era i és necessari un esforç per a la transferència, l’acumulació i la qualitat de la formació. En qualsevol cas, pel Dr. Riera, Bolonya significa un procés continu –ben aviat tindrem la sisena declaració a partir de les revisions efectuades des del 1999– que requereix també d’una avaluació continuada. Exigeix revisar a fons les competències necessàries que haurem de garantir als futurs graduats i fer-ho des de la pròpia revisió del nivell docent universitari, al temps que s’aborden processos de canvi i de millora de la docència. Per afrontar amb honestedat aquests canvis, segons l’opinió del Dr. Riera, cal plantejar-se l’avaluació de la qualitat per justificar l’autonomia en la presa de decisions i, a més, resulta fonamental establir estrets lligams entre el sistema universitari i els altres sistemes socioeducatius, molt especialment, l’escolar.

El Dr. Martinez remarcà que el denominat Procés de Bolonya és irreversible malgrat les tensions a què és sotmès el sistema universitari en general: precarietat en el professorat; excessius canvis polítics; dubtes sobre el finançament adequat, influència d’una certa retòrica crítica amb un determinat prestigi intel•lectual, etc. Malgrat que convisquin moviments que volen preservar determinades tradicions establertes, segons el Dr. Martinez, els canvis que introdueix l’Espai Europeu d’Educació Superior (EEES) obliguen a una certa sacsejada de la nostra universitat, entre altres aspectes per l’evidència que el coneixement ja no es troba en mans d’uns pocs, ara és l’estudiant que es situarà al centre del procés i l’obligarà a assumir un paper molt més actiu i compromès. Un rol on el treball en equip i la dedicació intensa als estudis es faran imprescindibles per a garantir una formació de prestigi i de qualitat vinculada al poder retre comptes amb transparència.

Després d’un viu debat entre els assistents i els ponents, des d’Edu21 ressaltàrem alguns dels aspectes més rellevants del proposat en la Tribuna:

Qualsevol canvi de paradigma com el que proposa Bolonya no és fàcil d’afrontar, genera pors i requereix saber explicar-se, poder debatre i fomentar el diàleg mantenint un esperit autocrític permanent.
Caldrà millorar aspectes com la massificació, l’excés de precarietat docent, el sistema de beques als estudiants i, sobretot, el finançament necessari.
El sistema de seguiment de la qualitat ha de ser transparent, sense duplicacions i basat en la confiança.
Caldrà una racionalització de l’oferta dels títols entre les diverses universitats catalanes.
Serà molt necessari que el procés de l’EEES pugui comptar amb un lideratge d’alta volada.

Des d’Edu21 convidem a tots els interessats a seguir fent aportacions a l’espai del nostre web dedicat al Procés de Bolonya. Així enriquirem el debat i la reflexió com a part del compromís que, activament, Edu21 vol assumir com agent social i educatiu. Com es va dir a la Tribuna: el futur està per inventar-lo.

Nota de premsa de l'activitat

“El Procés de Bolonya harmonitzarà el nostre sistema universitari amb Europa i és una oportunitat única per transformar i modernitzar la universitat amb una perspectiva de futur”. Aquesta és, en resum, la conclusió principal que es pot extreure de la taula rodona que ahir es va celebrar al Col·legi Oficial de Doctors i Llicenciats de Cataluya en la que van participar la degana d'aquesta entitat, Josefina Cambra, el doctor Jordi Riera, vicerector de Docència i Convergència Europea de la Universitat Ramon Llull (URL) i el doctor Màrius Martínez, ex degà de la Facultat de Ciències de l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Enric Roca, coordinador d'Edu21, va actuar com a moderador.

La taula rodona, organitzada per Edu21, va aixecar una gran expectació entre el públic assistent, que va protagonitzar un animat debat-col·loqui després de la intervenció dels experts convidats, que van coincidir en afirmar que “Bolonya és una gran oportunitat, doncs sense un excel·lent sistema d'educació superior el país no podrà garantir el seu progrés qualitatiu”. Tot i reconèixer que darrere del Procés o Pla de Bolonya –nom amb el que es coneix tot el conjunt de mesures que configuren el que s'anomena Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)– també s'amaguen perills i dificultats que caldrà superar, “els aspectes positius superen àmpliament els punts febles del Pla”.

Segons Màrius Martínez, “per canviar s'ha de començar a caminar, i ara és el moment de fer-ho, sense por, tot i que els canvis sovint generen incerteses”. Per aquest expert Bolonya és positiu perquè “sacseja la universitat i sobretot perquè possibilita que els estudiants tinguin un paper més actiu. Ara seran ells mateixos el centre del seu projecte d'estudis”. Martínez va donar la raó als estudiants quan s'han queixat de la manca d'informació que han tingut per poder tenir un debat més profund i enriquidor al voltant de l'aplicació del Pla. Així mateix va afirmar que “els estudiants ens han fet adonar que a casa nostra la implementació de Bolonya s'està fent amb tempos pocs realistes, doncs en altres països ja ens porten molt avantatge”. Jordi Riera també va secundar aquesta idea tot dient que “mentre nosaltres estem pendents de poder harmonitzar en el 2010 el nou sistema de titulacions, en altres països ja estan pensant què faran a deu anys vista, no avancem en la mateix velocitat que ells”.

Un dels punts clau que cal resoldre és el finançament, doncs “Bolonya també significa, entre d'altres moltes coses, tenir beques suficients i estabilitzar la situació del professorat. Si no es resol urgentment el finançament de Catalunya, difícilment podrem aplicar el Pla al nostre país amb el finançament adequat”, va assegurar el doctor Martínez. Josefina Cambra també es va mostrar d'acord en què cal “revisar i millorar el sistema de beques” però va centrar la seva intervenció en ressaltar les possibilitats que ofereix Bolonya pel que fa a “millorar la formació dels docents, replantejar seriosament els aprenentatges dels alumnes, planificar millor l'estructura dels diferents departaments” i, sobretot, “replantejar la relació entre la universitat i el món del treball”.

El doctor Jordi Riera va assegurar que Bolonya posarà fi a la situació actual, on conviuen “una sobreeducació i una infravaloració de resultats”, i donarà pas a un nou escenari que ha d'eliminar “els dèficits crònics de manca de competitivitat i el conseqüent poc reconeixement que arrosseguen les universitats europees”. Segons la seva visió, Bolonya provocarà canvis a tres nivells: “a l'aula, a la universitat i al sistema universitari”. Els canvis a l'aula es concreten “en més competències, en què personalitzem l'estudiant i amb la convivència de les classes magistrals amb d'altres alternatives”. A la universitat Bolonya li dóna l'oportunitat de “guanyar qualitat i de rendir comptes, de ser més transparent”, i al sistema universitari la possibilitat real de vincular-se “a altres sistemes, començant per l'educatiu”. Riera també va desmentir que Bolonya mercantilitzi la universitat: “la recerca –va dir– serveix per transmetre coneixement des de l'ètica, encara que la paguin les empreses”.

Els participants en aquesta taula rodona del cicle Tribuna Edu21, també van posar de manifest, entre d'altres qüestions, que Bolonya ha de primar la cultura de la qualitat, ha d'oferir un catàleg de titulacions més obert i una oferta més racionalitzada (no totes les universitats poden oferir tots els títols), i ha de posar fi a determinades estructures corporativistes del professorat. Pel que fa a la controvèrsia que el Pla ha aixecat en el si de la comunitat universitària i també a nivell social, Martínez va indicar que sovint “la cultura de la queixa legitima l'immobilisme” i Cambra que, en el fons, “la por al futur és més social que estudiantil”. Riera, per la seva part, va assegurar que “el futur està per inventar-lo, no per intuir-lo” i va reclamar “lideratge per tirar endavant tot el procés”.