|
|
|
Inici > Articles, publicacions
Articles i Publicacions
Llibre: ¿Cómo formar un buen deportista? Un modelo basado en competencias.
Enric M. Sebastiani i Domingo Blázquez Sánchez
30 d'abril de 2012
"Com formar un bon esportista? Un model basat en competències" ofereix una visió reflexiva, renovada i innovadora de l'ensenyament esportiu. L'obra mostra alternatives sobre què suposa ensenyar esport i què vol dir ser un bon esportista al segle XXI. Lliga la idea de competència i la de complexitat de manera contínua i complementària entenent que per a ser competent cal saber solucionar situacions complexes. Incorpora una novedosa perspectiva emocional en l'aprenentatge i en el rendiment esportiu i explica el concepte de competència professional fent al·lusió al perfil de l'entrenador. Enric M. Sebastiani, col·laborador d'Edu21, és un dels coautors d'aquest llibre.
Enric Roca, coordinador d'Edu21 (Diari El Punt Avui)
17 de març de 2012
La recent interlocutòria del TSJC, en relació amb el model de tractament de les llengües en el sistema educatiu de Catalunya, no entra a valorar la bondat o no del model, sinó que es limita a emfatitzar l'obligació de l'administració d'oferir l'atenció individualitzada en castellà als fills dels pares que ho sol·licitin en el primer ensenyament. En tot cas, la sentència es mou dins els paràmetres assenyalats per la LEC. Però no oblidem que aquest procés pren significació política arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, sentència que reconeix la possibilitat que tant el català com el castellà puguin ser llengües vehiculars de l'ensenyament a Catalunya.
Raül Garica i Aranzueque (Diari Avui)
16 de març de 2012
La neurodidàctica s'entreveu com la ciència que revolucionarà l'ensenyament als joves. El cervell és molt més receptiu als estímuls emocionals en la pubertat.
L'adolescència és un període de la vida convuls que molts pares i educadors no saben ben bé com tractar. Fins fa poc, les dificultats en la relació amb els adolescents s'atribuïen a una explosió hormonal que acabava remetent. Els darrers anys, però, la neurociència ha demostrat que, a banda de la revolució hormonal, els adolescents també viuen una important transformació al cervell. I és en aquest camp on la neurodidàctica s'entreveu com una disciplina clau en l'educació dels joves, tal com es va posar de manifest ahir durant la jornada Educació i aprenentatge a l'adolescència organitzada per Edu21 a Barcelona.
Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
05 de març de 2012
Sabem que en els primers mesos de vida el cervell dels nadons es caracteritza per una gran implosió sinàptica, a la que li segueix un període de poda que només conserva aquelles connexions que l’experiència acumulada li aconsella mantenir i reforçar. En canvi, aquesta poda elimina aquelles altres connexions que no són tan necessàries funcionalment. D’aquí l’enorme importància de l’educació primerenca dels infants. L’educació infantil se’ns mostra, doncs, com una etapa extraordinàriament valuosa per a la inversió educativa de tota mena: la familiar, la dels entorns de l’infant i també l’escolar. Totes les possibilitats són obertes, però les experiències viscudes consolidaran uns aprenentatges al temps que rebutjaran o mantindran en l’oblit uns altres.
Publicació: Educació i mobilitat social a Catalunya
Xavier Martínez Celorrio i Antoni Marín Saldo (Fundació Bofill)
25 de febrer de 2012
Anàlisi de la mobilitat social del període comprès entre 1955 i 2005 (volum 1), i actualització amb dades del 2009 (volum 2). L'estudi desmenteix el tòpic d'una societat catalana tancada rígida i classista i mostra uns índexs alts de mobilitat; posa en evidència la importància de l'educació com a principal factor reductor del classisme d'origen, i constata com la crisi econòmica estén el risc de descens a totes les cohorts d'edat.
Enric Roca, coordinador d'Edu21 (El Punt Avui)
04 de febrer de 2012
Un nou govern espanyol, un nou ministre, i de seguida un reguitzell de noves propostes per introduir canvis en el sistema educatiu. Sobretot aquells canvis que substitueixin les anteriors modificacions del govern antecessor, que, al seu torn, ja havia canviat allò instaurat per l'anterior, etc. Talment sembla el joc de “tornar a tirar perquè em toca”. Fa trenta anys que persisteix aquesta dinàmica perversa.
Llibre: En busca del éxito educativo: realidades y soluciones
Arturo Canalda, Jaume Carbonell, María José Díaz-Aguado, Mikel Lejarza, Francisco López Rupérez, José Antonio Luengo, José Antonio Marina (Fundación Antena 3)
31 de gener de 2012
Publicació que amb un enfocament constructiu i mitjançant una lectura amena i dirigida a tots els públics (pares, educadors, polítics i societat civil) aporta noves dades i propostes d'experts amb l'objectiu de combatre el fracàs escolar en sentit ampli.
Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
30 de desembre de 2011
Tanquem el 2011 amb una major consciència col·lectiva que la crisi que ens tenalla és molt més greu i profunda de la que ens pensàvem i que trigarem força a sortir del túnel. Precisament per això encara indigna més percebre la situació de dependència que el govern de Catalunya té respecte a qui posseeix la clau de la caixa que, certament, actua com el que és, com l’amo.
Llibre: Ni amunt ni avall, cap endins. Itinerari d'Educació per a la Interioritat a l'ESO
Equip Seduint (Editorial Edebé)
30 de desembre de 2011
Educar en la interioritat és un repte compartit per tots els qui acompanyem els nois i noies en el seu creixement integral. És un camp en què les fórmules no estan dites, i en què en massa ocasions la proposta queda en activitats aïllades i sense continuïtat, en experiències positives que no tanquen processos progressius amb els nois i noies. Aquest llibre, guardonat a la 4a edició (2010) del Premi Edu21 d'Educació, és un treball de recerca educativa iniciat a l'ESO de l'escola Salesians Sant Vicenç (Sant Vicenç dels Horts). L'experiència és fruit d'una opció per l'educació integral de la persona. Representa una innovació en el camp de l'Educació per la Interioritat i en el context escolar.
Ramon Solsona (El Punt Avui)
25 de desembre de 2011
Imaginem-nos un noi de setze anys que no aconsegueix acabar el quart d'ESO. És un noi llest i passiu d'aquells que no troben motivació en els estudis, un cas clar de fracàs escolar. La tutora li recomana que ho deixi d'una vegada, que busqui un cicle formatiu a la mida dels seus interessos. Aquest pas generalment costa molt de fer perquè a ulls de molta gent, sobretot de la família, no accedir al batxillerat sembla un greuge. Imaginem-nos que la tutora l'orienta i l'encarrila cap a una formació professional adequada, i imaginem, finalment, que el noi ha emprès aquesta nova via i torna ara a l'institut amb les notes –bones notes– del primer trimestre a la mà perquè vegin que està molt content d'haver emprès el camí encertat.
Pàgina:
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11 | 12 | 13 | 14 | 15 | 16 | 17
|
