logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Articles, publicacions


Articles i Publicacions


Llibre: Competències bàsiques i currículum. Ciències Socials, Educació en valors, Educació artística, Educació física

Jaume Sarramona
25 de juliol de 2017



Impertinentes. El desgarro de pensar

Llibre: Impertinentes. El desgarro de pensar

Octavi Fullat (Edicions de la Universitat de Barcelona)
05 de març de 2017

El presente libro constituye la biografía intelectual del autor, en la que relata cómo veintiún pensadores le hicieron caer del corcel del cristianismo sobre el que montaba tan seguro. Veintiún «impertinentes» que socavaron los cimientos que sustentaban su concepción del mundo y, por ende, de la educación. Si ignoramos qué es conocer, si hay o no algo absoluto —Dios—, qué significan los términos «bueno» y «malo», y si, además, no podemos responder de modo contundente a la pregunta «¿por qué tengo que ser bueno?», la axiología educativa se tambalea y hasta da la impresión de que va a dar en tierra de un momento a otro.




Llibre: Neurociència per educadors

David Bueno Torrens
22 de gener de 2017

Neurociència per educadors és un llibre esplèndid que du un subtítol prou explícit. Els lectors hi trobaran «tot allò que sempre han volgut saber del cervell dels seus alumnes i mai ningú s’ha atrevit a explicar-los de manera entenedora i útil». Per sorpresa de molts, el resultat no és una esmena a la totalitat de la pedagogia moderna, sinó una explicació científica complementària de per què, si es treballa amb coneixement i dedicació, les coses funcionen raonablement bé. I un argument sòlid per no fer marxa enrere, com semblen voler algunes veus desmemoriades. Un llibre rigorós, clar i plaent, ple d’idees per meditar sobre l’ofici de ser aprenents.




Aprendre de lletres.

Llibre: Aprendre de lletres. Literatura i pedagogia, vides paral·leles

Enric Prats (Edicions de la Universitat de Barcelona)
03 de desembre de 2016

Pedagogia i literatura són disciplines humanes amb molts paral·lelismes. L’educació té molt de ficció, com la narrativa té molt de pedagogia. Créixer i fer créixer són accions indefugibles de la condició humana, que s’aconsegueixen per la via educativa o la literària. L’una i l’altra ens empenyen. Si la literatura té el filòleg, l’educació té el pedagog, oficis de crítica i observació. Aquest és un llibre de pedagogia, de teoria de l’educació, sense cap intenció de fer crítica literària o reflexió filològica. A partir de deu novel·les i narracions, el llibre proporciona una mirada de l’educació des de prismes i àmbits ben diversos, amb les ulleres d’un lector aficionat. Amb un text inèdit de Rafael Vallbona i una col·laboració de Conrad Vilanou, Aprendre de lletres és una excusa per parlar de literatura i pedagogia: de Karl Ove Knausgård a Kazuo Ishiguro, d’Emma Reyes a Vicenç Pagès, d’Edward Bunker a Enrique Vila-Matas, aprendre de les lletres, sense més pretensions, per intentar entendre una mica millor l’educació d’ara i de sempre.




Llibre: La família en digital

Jordi Jubany (EumoEditorial)
22 de juliol de 2016

Apropiar-nos de la tecnologia per compartir experiències, coneixements i emocions




Article: El llegir de l'escola

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
23 d'abril de 2016

“Potser ens cal menys pressió sociofamiliar i acadèmica en les formes d'introduir la lectura escolar"




Personalitzar i cooperar

Article: Personalitzar i cooperar

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
19 de març de 2016

Existeixen dos moviments pedagògics que actualment prenen força protagonisme en la majoria de propostes reformadores, tot i que no es poden considerar una novetat. Una d'aquestes tendències és l'èmfasi en la conveniència d'una major personalització de l'ensenyament, per adequar metodologies i recursos als requeriments de l'aprenentatge de cada alumne en la seva singularitat. En això, els elements didàctics recolzats en la tecnologia, així com una docència més centrada en la comprensió de la diversitat de l'alumnat, ens oferiran eines útils per a una millor personalització. L'altra tendència és la proposta de l'aprenentatge en parelles, en grups reduïts, en equips cooperatius, mitjançant el treball per projectes, etc. L'aprenentatge compartit s'ha demostrat de gran eficàcia quan respon a un plantejament ben planificat i curosament desenvolupat. Aprendre dels altres, aprendre junts o ajudar a aprendre als altres són instruments potenciadors del propi aprenentatge individual.




Llibre: Quina educació volem?

Pilar Benejam Arguimbau (Associació de Mestres Rosa Sensat)
06 de març de 2016

En un moment com el present, potser és necessari que persones com Pilar Benejam parlin de la dignitat de la professió de mestre, de la seva complexitat, de les seves exigències, de la satisfacció de treballar amb infants i joves i de la responsabilitat social que representa. Sense cap mena de dubte, aquest llibre és un llegat d'un referent de la pedagogia catalana contemporània




Assignatures, fins quan?

Article: Assignatures, fins quan?

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
13 de febrer de 2016

Diverses experiències i innovacions pedagògiques, que darrerament estan proliferant en el nostre entorn, posen l'èmfasi en el necessari replantejament de les pràctiques organitzatives i metodològiques tradicionals dels processos d'ensenyament i aprenentatge. Així, algunes proposen modificacions en l'estructura de l'aula, en la seva concepció com a espai d'aprenentatge bàsicament transmissor, i propugnen espais més polivalents on diferents estudiants puguin alternar diverses fórmules d'organitzar-se per aprendre, a nivell individual, en parella, en grup reduït, en grups grans, etc. Llavors les aules s'amplien, els horaris es flexibilitzen i el rol docent varia substancialment, moltes vegades, amb el suport de la tecnologia.




Per l'Alan, actuem

Article: Per l'Alan, actuem

Enric Roca, Director d'Edu21 (El Punt Avui)
09 de gener de 2016

El cas de l'Alan, el noi transsexual de tan sols 17 anys que es va llevar la vida la nit de Nadal, no es pot tractar com un fet aïllat i marginal. No ha estat només una víctima de la transfòbia, sinó també de la manca de cultura i sensibilització envers la diferència i la diversitat. L'Alan va aconseguir ser un dels primers menors als quals un jutge va autoritzar el canvi de nom. També tenia el ple suport familiar i, malgrat tot, el rebuig social, l'odi absurd i ignorant, la no-acceptació de la seva diversitat per part de tants i tants, fins al presumpte assetjament escolar perpetrat en més d'un institut, el van portar al seu tràgic desenllaç. Només podrem prevenir casos com el de l'Alan si encarem de manera decidida un canvi profund de mentalitat social i, pel que fa al sistema educatiu, si ens replantegem a fons el tipus de guiatge docent envers l'alumnat.




Pègina: 1 |  2 |  3 |  4 |  5 |  6 |  7 |  8 |  9 |  10 |  11 |  12 |  13 |  14 |  15 |  16 |  17 |  18 |  19 |  20 |  21 |  22 |  23 |  24 |  25 |  26 |  27