logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Articles, publicacions


Articles i Publicacions


Llibre: Llegir, més enllà de les lletres

Enric Queralt Catà (Pagès editors)
18 de juliol de 2012

Llegir, més enllà de les lletres és un assaig que vol aportar claror, il·lusió i ajudes a propòsit d’algunes de les raons que, encara avui, impedeixen avançar, de manera generalitzada, en la didàctica de la lectura als centres educatius. El treball arrenca amb el dubte del perquè el món educatiu es resisteix a emprar “tot el que se sap” sobre fer escola. S’adreça a persones que estiguin dins l’escolaritat obligatòria, inclòs el parvulari, malgrat que no en formi part. Amb un llenguatge clar i directe, desenvolupa els aspectes nuclears de la didàctica de la lectura, amb aportació de referents teòrics i amb inclusió d’exemples i models experimentats al llarg dels anys de formador de centres en aspectes relacionats amb la didàctica de la llengua, tant oral com escrita.




Afermament docent

Article: Afermament docent

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (El Punt Avui)
09 de juny de 2012

La sensació que durant força temps no tornarem a estar com abans i que en lloc d'avançar ens estanquem o, fins i tot, retrocedim en el temps es fa evident. També s'està estenent la creença que les noves generacions viuran pitjor que les precedents, que la dels seus pares. Tot plegat provoca un estat d'ànim col·lectiu de preocupació creixent, d'un cert vertigen. No sabem ben bé on anem. Constatem, això sí, que malgrat semblar que retrocedim en molts aspectes mai tornarem a ser exactament on érem i que, en conseqüència, no podem saber cap on ens dirigim. L'únic que intuïm amb claredat és que el camí no serà fàcil i que perjudicarà a molts. En l'ensenyament aquesta sensació es barreja amb la propera perspectiva de l'acabament d'un nou curs que s'ha caracteritzat pels ajustaments ja soferts i, sobretot, per l'anunci d'aquest reguitzell de mesures que, com una gota maia, amenaça d'anar-nos turmentant en els propers anys. En aquest sentit setembre esdevé metàfora de nous maldecaps i de més dosi de desànim acumulatiu. I encara que tinguem prou raons per a pensar i sentir això, com a docents, com a professionals de l'ensenyament, no ens podem permetre el desànim, la desesperança o la inèrcia.




Llibre: Educación, hándicap e inclusión: Una lucha familiar contra una escuela excluyente

Ignacio Calderón Almendros i Sabina Andrea Habegger Lardoeyt (Ediciones Mágina)
31 de maig de 2012

Aquest llibre és un exemple de com, a vegades, les pràctiques de la institució escolar poden resultar contràries als principis d’inclusió que diu vol defensar. La narració de l’experiència de Rafael Calderón –primer ciutadà de l’Estat espanyol amb síndrome de Down que obté el grau professional de Música– i de la seva família, confrontades a la institució escolar, mostren de manera reflexiva fins a quin punt les resistències institucionals, i de part d’alguns professionals, poden negar el camí de la normalització a una persona que, a la fi, demostra el seu gran potencial.




La autoridad del liderazgo

Article: La autoridad del liderazgo

Enric Roca (La Vanguardia)
13 de maig de 2012

Resulta una constante histórica reprochar al presente la pérdida de determinadas características pretendidamente positivas del pasado. Sucede en todos los campos y es tan antigua como la propia historia de la humanidad. Hace cuatro mil años en Babilonia ya decían que "la juventud de ahora no será nunca como la de antes"; o en tiempo de Sócrates ya se afirmaba que "nuestra juventud no hace caso de las autoridades ni tiene ningún respeto por las personas mayores".




Llibre: ¿Cómo formar un buen deportista? Un modelo basado en competencias.

Enric M. Sebastiani i Domingo Blázquez Sánchez
30 d'abril de 2012

"Com formar un bon esportista? Un model basat en competències" ofereix una visió reflexiva, renovada i innovadora de l'ensenyament esportiu. L'obra mostra alternatives sobre què suposa ensenyar esport i què vol dir ser un bon esportista al segle XXI. Lliga la idea de competència i la de complexitat de manera contínua i complementària entenent que per a ser competent cal saber solucionar situacions complexes. Incorpora una novedosa perspectiva emocional en l'aprenentatge i en el rendiment esportiu i explica el concepte de competència professional fent al·lusió al perfil de l'entrenador. Enric M. Sebastiani, col·laborador d'Edu21, és un dels coautors d'aquest llibre.




Article: Més hores i més alumnes

Enric Roca (El Punt Avui)
28 d'abril de 2012

Quin impacte tindrà a Catalunya el darrer pla del ministre d'Educació, Cultura i Esport, José Ignacio Wert, que pretén estalviar en educació 3.000 milions d'euros? Concretament a les nostres escoles i instituts, què pot representar incrementar el nombre d'alumnes per aula (que pot passar a primària de 25 a 30 i a secundària de 30 a 35) i el nombre d'hores de classe del professorat (fins a 25 hores setmanals a primària i fins a 20 a secundària)? La consellera Irene Rigau ha anunciat que a Catalunya l'augment de la ràtio no serà automàtica en tots els centres, sinó que es tindran en compte les característiques socioeconòmiques i les necessitats educatives dels alumnes, així com els espais de les aules. Més enllà del debat sobre la possible invasió de competències estatutàries, aquestes mesures recauen sobre un sistema ja molt tens pels ajustaments aplicats a casa nostra. Per tant, torna a ploure sobre mullat.




Article: Escola en català

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (Diari El Punt Avui)
17 de març de 2012

La recent interlocutòria del TSJC, en relació amb el model de tractament de les llengües en el sistema educatiu de Catalunya, no entra a valorar la bondat o no del model, sinó que es limita a emfatitzar l'obligació de l'administració d'oferir l'atenció individualitzada en castellà als fills dels pares que ho sol·licitin en el primer ensenyament. En tot cas, la sentència es mou dins els paràmetres assenyalats per la LEC. Però no oblidem que aquest procés pren significació política arran de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'Estatut de Catalunya, sentència que reconeix la possibilitat que tant el català com el castellà puguin ser llengües vehiculars de l'ensenyament a Catalunya.




(c) JOSEP CUELLAR.

Notícia: El repte d'educar adolescents

Raül Garica i Aranzueque (Diari Avui)
16 de març de 2012

La neurodidàctica s'entreveu com la ciència que revolucionarà l'ensenyament als joves. El cervell és molt més receptiu als estímuls emocionals en la pubertat.

L'adolescència és un període de la vida convuls que molts pares i educadors no saben ben bé com tractar. Fins fa poc, les dificultats en la relació amb els adolescents s'atribuïen a una explosió hormonal que acabava remetent. Els darrers anys, però, la neurociència ha demostrat que, a banda de la revolució hormonal, els adolescents també viuen una important transformació al cervell. I és en aquest camp on la neurodidàctica s'entreveu com una disciplina clau en l'educació dels joves, tal com es va posar de manifest ahir durant la jornada Educació i aprenentatge a l'adolescència organitzada per Edu21 a Barcelona.




Article: Com aprèn el cervell adolescent?

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
05 de març de 2012

Sabem que en els primers mesos de vida el cervell dels nadons es caracteritza per una gran implosió sinàptica, a la que li segueix un període de poda que només conserva aquelles connexions que l’experiència acumulada li aconsella mantenir i reforçar. En canvi, aquesta poda elimina aquelles altres connexions que no són tan necessàries funcionalment. D’aquí l’enorme importància de l’educació primerenca dels infants. L’educació infantil se’ns mostra, doncs, com una etapa extraordinàriament valuosa per a la inversió educativa de tota mena: la familiar, la dels entorns de l’infant i també l’escolar. Totes les possibilitats són obertes, però les experiències viscudes consolidaran uns aprenentatges al temps que rebutjaran o mantindran en l’oblit uns altres.




Publicació: Educació i mobilitat social a Catalunya

Xavier Martínez Celorrio i Antoni Marín Saldo (Fundació Bofill)
25 de febrer de 2012

Anàlisi de la mobilitat social del període comprès entre 1955 i 2005 (volum 1), i actualització amb dades del 2009 (volum 2). L'estudi desmenteix el tòpic d'una societat catalana tancada rígida i classista i mostra uns índexs alts de mobilitat; posa en evidència la importància de l'educació com a principal factor reductor del classisme d'origen, i constata com la crisi econòmica estén el risc de descens a totes les cohorts d'edat.




Pègina: 1 |  2 |  3 |  4 |  5 |  6 |  7 |  8 |  9 |  10 |  11 |  12 |  13 |  14 |  15 |  16 |  17 |  18 |  19 |  20 |  21 |  22 |  23 |  24 |  25 |  26 |  27