logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Articles, publicacions


Articles i Publicacions


La situació de les matemàtiques a la secundària catalana. Anàlisi de l'estat de

Llibre: La situació de les matemàtiques a la secundària catalana. Anàlisi de l'estat de l'ensenyament i l'aprenentatge.

Toni Mora (coordinador) ( Facultat d'Educació de la UIC)
31 de gener de 2011

Aquesta monografia neix amb la voluntat de fer una radiografia que permeti examinar l’estat de la didàctica de les matemàtiques als centres escolars catalans de secundària. Alhora, s’examinen quins són els aspectes lligats al rendiment en aquesta matèria i el nivell de satisfacció dels estudiants en aquest tipus d’estudis. Cal tenir en compte que l’afecció per les matemàtiques condiciona la selecció d’estudis a l’hora de matricular-se als estudis universitaris i que es tracta d’una matèria curricular elemental de qualsevol sistema educatiu. La publicació forma part de la “Sèrie Educació”, que edita la Facultat d’Educació de la Universitat Internacional de Catalunya. El tercer capítol és obra d'en Salvador Vidal, col·laborador d'Edu21.




El principal -i ben present- referent

Article: El principal -i ben present- referent

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
22 de gener de 2011

En el món de l’empresa es va estenent una constatació: quan el treballador, l’empleat, sigui de l’estament que sigui, coneix més i millor el projecte i les finalitats de la seva empresa més possibilitats hi ha que s’hi identifiqui i, llavors, que se senti part d’un projecte col·lectiu que atorga sentit a l’esforç del seu treball concret. Els beneficis d’aquesta consciència repercuteixen tant en la pròpia empresa com en l’empleat en la forma de viure la seva tasca laboral.




L'atzucac dels concerts

Article: L'atzucac dels concerts

Carles Armengol (Diari Avui)
17 de gener de 2011

Fa tot just 25 anys de la llei orgànica del dret a l'educació (LODE), que va entrar en vigor per desenvolupar l'article 27 de la Constitució: garantir el dret de tothom a l'educació i fer-ho en un marc de llibertat i gratuïtat en determinats nivells. La seva aplicació va comportar un espectacular i necessari creixement de l'escola pública. També va posar en marxa els concerts educatius, previstos ja el 1970, com a mecanisme de participació de l'oferta social en la provisió de serveis educatius en règim de gratuïtat. La solució del concert va ser concebuda des del plantejament de subsidiarietat de l'oferta privada, pensant que podia ser una realitat transitòria, fins que l'oferta pública fes innecessària la concertada.




(c) Carlota Boada

Article: A l'escola: més èxit, menys fracàs

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (Diari Avui)
14 de gener de 2011

El darrer Informe PISA 2009 ens indica que els alumnes catalans de quinze anys, en relació amb els anteriors informes del 2000, 2003 i 2006, amb fluctuacions variables, es troben més o menys on estaven fa deu anys. O sigui que es constata que moure significativament, amb tendències clares, els resultats dels alumnes en un sistema educatiu costa molt i molt, malgrat que puguin haver-hi algunes excepcions. Si tenim en compte que la franja d'estudiants catalans en els intervals més alts de puntuacions de l'informe PISA se situa en un 5%, tres punts per sota de la mitjana de l'OCDE, i que els que es troben en els nivells més baixos –tot i que han millorat– són encara un 13%, hem de concloure que tenim un índex molt baix d'èxit i un encara massa alt de fracàs.




El TS i el model lingüístic escolar català

Article: El TS i el model lingüístic escolar català

Antoni Milian i Massana (Diari Avui)
13 de gener de 2011

Hi ha motius per preocupar-se davant dels pronunciaments recents del Tribunal Suprem respecte del model lingüístic escolar català. Les sentències no qüestionen el nucli del model, que, recordem-ho, consisteix en la determinació per part dels poders públics de la llengua docent en els nivells posteriors al “primer ensenyament”. Aquesta intervenció dels poders públics és possible, perquè el dret a escollir la llengua docent o el de rebre l'ensenyament en la llengua de l'alumne no formen part del contingut lingüístic del dret a l'educació. Aquest contingut es redueix al dret a rebre l'ensenyament en una llengua comprensible. Tot i que
el moll del model resta dempeus, les sentències introdueixen una sèrie de consideracions que poden contribuir a desfigurar-lo notablement. Se'n destaquen dues.




La confiança

Notícia: La confiança

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
05 de gener de 2011

Ara que hi ha canvi de govern, algunes veus apunten que fóra bo que els nostres mestres i professors poguessin recuperar la confiança, tant amb el departament d’Ensenyament com, sobretot, en la vàlua de la seva feina i del reconeixement social que mereix.




A més sentències, més fermesa

Notícia: A més sentències, més fermesa

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
24 de desembre de 2010

Ens hem d’acostumar que hem entrat en una fase, que es preveu sigui llarga, on haurem de conviure amb sentències i resolucions judicials que interferiran el nostre cos legislatiu i executiu en molts aspectes del desplegament de l’autogovern de Catalunya i també, per tant, en matèria educativa.




Els científics es fan -i es conserven- des de Primària

Notícia: Els científics es fan -i es conserven- des de Primària

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
20 de desembre de 2010

El passat dijous dia 16 Edu21 realitzà una tribuna sobre les relacions entre les ciències, les matemàtiques i la tecnologia a les escoles i als instituts. Per què aquest interès per aquestes relacions? Segons Jordi Serrano (cap de recursos humans d’everis Catalunya) alguns indicadors ens parlem d’una constant disminució en la matrícula a les enginyeries tecnològiques i informàtiques, també a les opcions dels estudiants pel batxillerat tecnològic. La formació professional no sembla poder suplir aquesta manca de vocacions o d’opcions envers els estudis tecnològics i científics. I, en canvi, el país necessita gent formada en aquests camps de marcat caràcter estratègic i de futur.




Article: Catalunya en les darreres proves del PISA

Jaume Sarramona (Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol)
15 de desembre de 2010

El primer que cal advertir és que el PISA no ens dóna un diagnòstic del nostre sistema educatiu perquè es limita a una avaluació en tres àmbits acadèmics: comprensió lectora, matemàtiques i ciències, i això solament amb els alumnes de 15 anys. Ara bé, el rigor amb què es confeccionen i s’apliquen les proves, a més del fet que els resultats es publiquen de manera comparativa, fa que el programa PISA de l’OCDE sigui mereixedor de respecte i d’una alta valoració arreu.




PISA: Oscil·lacions, sí; tendències clares, no

Notícia: PISA: Oscil·lacions, sí; tendències clares, no

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
11 de desembre de 2010

Caldrà analitzar amb temps i cura els resultats del PISA 2009 per a Catalunya. Tanmateix, el que ja podem dir és que no s’ha confirmat una tendència a la baixa que semblava que els resultats del 2006 podien suggerir. En la perspectiva que tenim ja d’aquestes proves sembla clar que la immensa majoria de països no experimenten grans canvis en una dècada, tant en el sentit de millores rellevants o de daltabaixos ostensibles. Els sistemes educatius es mostren força impermeables als grans canvis. I el nostre no és pas una excepció.




Pègina: 1 |  2 |  3 |  4 |  5 |  6 |  7 |  8 |  9 |  10 |  11 |  12 |  13 |  14 |  15 |  16 |  17 |  18 |  19 |  20 |  21 |  22 |  23 |  24 |  25