logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Articles, publicacions


Articles i Publicacions


(c) Carlota Boada

Article: A l'escola: més èxit, menys fracàs

Enric Roca, coordinador d'Edu21 (Diari Avui)
14 de gener de 2011

El darrer Informe PISA 2009 ens indica que els alumnes catalans de quinze anys, en relació amb els anteriors informes del 2000, 2003 i 2006, amb fluctuacions variables, es troben més o menys on estaven fa deu anys. O sigui que es constata que moure significativament, amb tendències clares, els resultats dels alumnes en un sistema educatiu costa molt i molt, malgrat que puguin haver-hi algunes excepcions. Si tenim en compte que la franja d'estudiants catalans en els intervals més alts de puntuacions de l'informe PISA se situa en un 5%, tres punts per sota de la mitjana de l'OCDE, i que els que es troben en els nivells més baixos –tot i que han millorat– són encara un 13%, hem de concloure que tenim un índex molt baix d'èxit i un encara massa alt de fracàs.




El TS i el model lingüístic escolar català

Article: El TS i el model lingüístic escolar català

Antoni Milian i Massana (Diari Avui)
13 de gener de 2011

Hi ha motius per preocupar-se davant dels pronunciaments recents del Tribunal Suprem respecte del model lingüístic escolar català. Les sentències no qüestionen el nucli del model, que, recordem-ho, consisteix en la determinació per part dels poders públics de la llengua docent en els nivells posteriors al “primer ensenyament”. Aquesta intervenció dels poders públics és possible, perquè el dret a escollir la llengua docent o el de rebre l'ensenyament en la llengua de l'alumne no formen part del contingut lingüístic del dret a l'educació. Aquest contingut es redueix al dret a rebre l'ensenyament en una llengua comprensible. Tot i que
el moll del model resta dempeus, les sentències introdueixen una sèrie de consideracions que poden contribuir a desfigurar-lo notablement. Se'n destaquen dues.




La confiança

Notícia: La confiança

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
05 de gener de 2011

Ara que hi ha canvi de govern, algunes veus apunten que fóra bo que els nostres mestres i professors poguessin recuperar la confiança, tant amb el departament d’Ensenyament com, sobretot, en la vàlua de la seva feina i del reconeixement social que mereix.




A més sentències, més fermesa

Notícia: A més sentències, més fermesa

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
24 de desembre de 2010

Ens hem d’acostumar que hem entrat en una fase, que es preveu sigui llarga, on haurem de conviure amb sentències i resolucions judicials que interferiran el nostre cos legislatiu i executiu en molts aspectes del desplegament de l’autogovern de Catalunya i també, per tant, en matèria educativa.




Els científics es fan -i es conserven- des de Primària

Notícia: Els científics es fan -i es conserven- des de Primària

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
20 de desembre de 2010

El passat dijous dia 16 Edu21 realitzà una tribuna sobre les relacions entre les ciències, les matemàtiques i la tecnologia a les escoles i als instituts. Per què aquest interès per aquestes relacions? Segons Jordi Serrano (cap de recursos humans d’everis Catalunya) alguns indicadors ens parlem d’una constant disminució en la matrícula a les enginyeries tecnològiques i informàtiques, també a les opcions dels estudiants pel batxillerat tecnològic. La formació professional no sembla poder suplir aquesta manca de vocacions o d’opcions envers els estudis tecnològics i científics. I, en canvi, el país necessita gent formada en aquests camps de marcat caràcter estratègic i de futur.




Article: Catalunya en les darreres proves del PISA

Jaume Sarramona (Butlletí del Centre d'Estudis Jordi Pujol)
15 de desembre de 2010

El primer que cal advertir és que el PISA no ens dóna un diagnòstic del nostre sistema educatiu perquè es limita a una avaluació en tres àmbits acadèmics: comprensió lectora, matemàtiques i ciències, i això solament amb els alumnes de 15 anys. Ara bé, el rigor amb què es confeccionen i s’apliquen les proves, a més del fet que els resultats es publiquen de manera comparativa, fa que el programa PISA de l’OCDE sigui mereixedor de respecte i d’una alta valoració arreu.




PISA: Oscil·lacions, sí; tendències clares, no

Notícia: PISA: Oscil·lacions, sí; tendències clares, no

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
11 de desembre de 2010

Caldrà analitzar amb temps i cura els resultats del PISA 2009 per a Catalunya. Tanmateix, el que ja podem dir és que no s’ha confirmat una tendència a la baixa que semblava que els resultats del 2006 podien suggerir. En la perspectiva que tenim ja d’aquestes proves sembla clar que la immensa majoria de països no experimenten grans canvis en una dècada, tant en el sentit de millores rellevants o de daltabaixos ostensibles. Els sistemes educatius es mostren força impermeables als grans canvis. I el nostre no és pas una excepció.




Canvi de rumb educatiu

Article: Canvi de rumb educatiu

Enric Roca (Diari Avui)
09 de desembre de 2010

“Els alumnes d'avui hauran d'esdevenir persones portadores d'uns sòlids valors personals i socials que l'escola ha de contribuir a mostrar-los”




Prioritzem llegir

Article: Prioritzem llegir

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
03 de desembre de 2010

En educació, ens hem d’emmirallar amb algú en aquets temps? Responent al senyor A. Martinez la resposta és que no. Sempre és il·lusori pensar que les experiències d’altres contextos es poden traslladar a la nostra realitat sense més. I, en tot cas, si algun referent ens podria ser d’utilitat, potser caldria cercar-lo en països europeus similars demogràficament i econòmicament a Catalunya.




Millors mestres

Article: Millors mestres

Enric Roca (Blog d'Edu21, Ara mestres)
27 de novembre de 2010

Fa pocs dies el The Wall Street Journal de Nova York publicava que en vuit estats nordamericans anaven a implementar una reorientació en la formació inicial dels docents. L’objectiu de la reforma era preparar els mestres perquè adquirissin unes competències més efectives per afrontar la major complexitat que la feina docent comporta en les nostres societats. Un dels pilars bàsics d’aquesta reorientació era l’èmfasi en un disseny més pràctic i professional de la formació alternant períodes de pràctiques als centres amb els més teòrics. Aquestes pràctiques prenien com a base el model de la formació dels metges (anàlisi de casos pràctics, ús del vídeo, acompanyament del professionals en els escenaris pràctics, etc.). I justament unes hores més tard el ministre Rubalcaba llançava la idea que els mestres podrien fer una espècie de MIR a l’acabar els estudis de grau.




Pègina: 1 |  2 |  3 |  4 |  5 |  6 |  7 |  8 |  9 |  10 |  11 |  12 |  13 |  14 |  15 |  16 |  17 |  18 |  19 |  20 |  21 |  22 |  23 |  24 |  25