logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Articles, publicacions > Personalitzar i cooperar


Personalitzar i cooperar

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 19 de març de 2016
Personalitzar i cooperar

Existeixen dos moviments pedagògics que actualment prenen força protagonisme en la majoria de propostes reformadores, tot i que no es poden considerar una novetat. Una d'aquestes tendències és l'èmfasi en la conveniència d'una major personalització de l'ensenyament, per adequar metodologies i recursos als requeriments de l'aprenentatge de cada alumne en la seva singularitat. En això, els elements didàctics recolzats en la tecnologia, així com una docència més centrada en la comprensió de la diversitat de l'alumnat, ens oferiran eines útils per a una millor personalització. L'altra tendència és la proposta de l'aprenentatge en parelles, en grups reduïts, en equips cooperatius, mitjançant el treball per projectes, etc. L'aprenentatge compartit s'ha demostrat de gran eficàcia quan respon a un plantejament ben planificat i curosament desenvolupat. Aprendre dels altres, aprendre junts o ajudar a aprendre als altres són instruments potenciadors del propi aprenentatge individual.



Així, doncs, tenim que les dues tendències convergeixen en un major repertori de l'aprenentatge de cada alumne que, a més, per tal de garantir la seva funcionalitat i significació, convé planificar-lo com a competencial, és a dir, integrador. Des d'aquesta perspectiva ens cal consensuar un disseny curricular (què hem d'ensenyar i com ho hem de fer) que faciliti, per una part, la seva adequació màxima a les singularitats de cada alumne i, alhora, que plantegi reptes de significació holística del món natural i social per poder ser abordats en equip a partir de propostes interdisciplinàries.

Ens cal flexibilitzar les barreres existents entre disciplines, matèries i assignatures per avançar cap a projectes més integradors, holístics, que integrin la complexitat del coneixement alhora que fomenten un aprenentatge –personal i en equip– capaç de generar idees d'explicació general dels fenòmens i no pas reduir la realitat a un reguitzell de continguts parcel·lats sense connexió. Com afirma Edgar Morin: “El regne dels especialistes és el regne de les idees generals més buides, i la més buida de totes és la que no fa necessària cap idea general.” En l'actual model disciplinar del currículum escolar cada matèria sol fer la guerra pel seu compte i, a la secundària, aquest fet sol comportar que cada especialista imparteixi la part que li toca deixant que l'alumne, potser per art de màgia, faci la integració del coneixement. Cada vegada es fa més evident que aquest model té data de caducitat i, per sort, són ja molts els centres i els equips docents que avancen en la direcció de fomentar aprenentatges amb sentit i contextualitzats. I, a més, en la doble direcció alhora: més personalització i més cooperació.