logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Butlletí > Butlletí 83 > La Síndrome de Gilles de la Tourette. Implicacions educatives escolars (2)


La Síndrome de Gilles de la Tourette. Implicacions educatives escolars (2)

Ramon Pujades i Beneit (Doctor en Pedagogia)
Article / 05 de març de 2017

En aquest segon article sobre l’alumnat afectat per la Síndrome de Gilles de la Tourette, afrontem les seves dificultats escolars així com les estratègies i recomanacions més adequades per a poder atendre’ls educativament.



Dificultats a l’escola 

 

La manera atípica de comportament dels infants amb Síndrome de Gilles de la Tourette (ST) provoca dificultats específiques a l’escola. Les dues àrees en què es manifesten són l’aprenentatge i la socialització.

Generalment l’alumnat afectat per la ST gaudeix d’un coeficient intel·lectual bo o molt bo. Aquesta potencialitat d’aprenentatge es veu, però, afectada pels tics nerviosos que l’hi dificulten, en primer lloc, l’aprenentatge de la lectoescriptura (moviments de les mans, del cap...), cosa que repercuteix en d’altres matèries que la utilitzen com a instrument. Són més lents en el procés i acostumen a presentar els escrits d’una manera poc polida.

Pel que fa a les dificultats de tipus psico-social aquest alumnat, a causa del desconeixement del trastorn per part d’educadors i companys, sol ser objecte d’aïllament i una diana fàcil d’assetjament. Això pot conduir-los a un rebuig emocional de l’escola, absentisme, fracàs escolar i, a la llarga, fracàs vital.

  

Estratègies i adaptacions recomanades

Per donar una sortida educativa a aquestes dificultats cal, en primer lloc, tenir una informació rigorosa sobre la naturalesa de la ST. Aquesta informació sol ser ja una part molt rellevant per evitar conflictes i per afavorir l’aprenentatge d’aquest alumnat. Malgrat que cada infant és un món diferent i que no hi ha dos alumnes amb la ST iguals, es recomanen les següents adaptacions:

  • Pel que fa als aspectes acadèmics: no situar-lo en un lloc de l’aula on pugui ser observat per tots el seus companys (no a primera fila i al mig perquè sentir-se observat els provoca estrès i, conseqüentment, agudització dels tics), reduir la quantitat de feina, tant d’exercicis com en els exàmens o donar-li més temps, tenir el suport d’un company o d’una vetlladora, utilitzar un processador de textos...
  • Pel que fa als aspectes de socialització: informar el professorat i els companys sobre la ST sempre que els tics siguin prou evidents i provoquin preguntes o maltractaments. Sovint ho pot voler fer el mateix afectat, el que genera un corrent de simpatia i comprensió que facilita i enriqueix les relacions. Una sessió de tutoria, d’acord amb el pares i el mateix infant, és una eina molt eficaç.

 

Cal recordar finalment que la conducta de l’educador és el model que seguiran els companys: comprensió, paciència, empatia... i que no és infreqüent que un mestre creatiu sàpiga trobar aquelles adaptacions que, més enllà de les recomanacions generals, s’adaptin millor a la manera amb què es manifesten els tics i altres conductes de l’infant en aquella circumstància concreta.

 

Fortaleses d’aquest alumnat

Més enllà del que hem apuntat sobre la bona capacitat intel·lectual de nois i noies afectats, cal saber veure les qualitats positives que, sens dubte, posseeixen. N’hi ha que tenen especials dots per a la música i l’art; altres són molt bons esportistes, atletes excepcionals; molts mostren un gran sentit de l’humor; altres són seriosos i erudits, amb una molt bona memòria, simpàtics, imaginatius. Una de les qualitats que destaquen molts educadors que s’han trobat amb alumnes afectats és que es tracta de nens i nenes que “es fan estimar”. Aprofitem aquestes qualitats per reforçar la seva autoestima i procurem que l’arbre (Tourette) no ens amagui el bosc (riquesa de qualitats).

 

Conclusió

L’escola inclusiva que tots volem i que tots els infants es mereixen implica conèixer aquesta condició de Tourette i aplicar les estratègies més adients a cada cas. Un educador que reïx a gestionar bé aquest alumnat en sortirà reforçat en les seves habilitats educadores, cosa que repercutirà sens dubte en la millora educativa de tots els altres alumnes i de la comunitat educativa.

 

Per saber-ne més

  • Conners, S. (2005) Catalog of Accommodations for Students with Tourette Syndrome, Attention Deficit Hyperactivity Disorder and Obsessive Compulsive Disorder. New York: Tourette Syndrome Association, Inc. (Hi ha una traducció al català i al castellà disponible a la Associació Tourette Catalunya[1]).
  • Robertson, M. (2010) El síndrome de Tourette Alianza Editorial. Madrid.
  • Woods, D. W.; Piacentini, J. C.; Walkup, J. T. (2007) Treating Tourette Syndrome and Tic Disorders. A Guide for Practitioners. New York, London. The Guilford Press.

 

Per a un coneixement d’algun cas concret d’afectació per la ST vegeu:

  • Sacks, O. (1987)  “Ray, el tiqueur ingenioso” a: El hombre que confundió a su mujer con un sombrero Barcelona, Muchnik Editores.
  • Sacks, O. (1997): “Vida de un cirujano” a: Un antropólogo en Marte: siete relatos paradójicos  Barcelona, Anagrama.

 

Recursos audiovisuals:

 

 



[1] Rambla Volart 83. Tf. 666093825.