logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Tutoria, orientació i assetjament


Tutoria, orientació i assetjament

Enric Roca, director d'Edu21 (Blog d'Edu21 Criatures - Diari ARA)
Article / 19 de juliol de 2017

Darrerament es parla de forma més clara i freqüent d’un fenomen, que encara que ha existit sempre, ara pren unes dimensions diferents pels ressorts que comporten l´ús de les tecnologies i les xarxes socials. El denominat bullyng o assetjament escolar, a més d’expressar-se en les modalitats habituals en els centres educatius, sobretot en els de secundària, ja sigui a l’aula, al pati o als passadissos, tot burlant-se d’un company, menystenint-lo, aïllant-lo o directament rebutjant-lo en les tasques escolars, de joc o relacionals amb els altres companys, ara pren formes més subtils i alhora més perverses.



Mitjançats els xats, sobretot el WhatsApp, és fàcil i resulta temptador expressar aspectes de l’altre que potser davant d’ell, o d’altres persones en ambients socials, evitaríem, però que en la solitud, immediatesa i a vegades anonimat que ens faciliten les xarxes socials, aquestes prevencions o ambients dissuasius desapareixen i, llavors, a un sol clic i un sol segon les paraules, imatges, símbols, vídeos, que ridiculitzen, estigmatitzen o vexen a un company o conegut, surten gairebé sense avisar i sense possibilitat d’esmena. Allò que s’ha clicat ja existeix gairebé per sempre. La indefensió que a molts adolescents provoca rebre aquests missatges i, també, per al mateix autor haver-los emès, ocasiona situacions complexes de gestionar per part dels implicats (assetjador i assetjat), pels espectadors normalment passius (corresponsables, doncs), i pels entorns familiars i escolars des d’on es relacionen diàriament aquests adolescents.

Pels centres educatius, sobretot els de secundària, aquests comportaments i la dimensió personal, social, mediàtica, escolar i familiar que comporten, plantegen a la tasca docent més responsabilitat, si cap, de la que ja habitualment han d’afrontar. Per la complexitat que suposa prevenir, gestionar, superar i reconvertir aquestes conductes en oportunitats educatives, els docents no poden enfrontar-se sols a aquests reptes. Cal que aquesta tasca es faci en equip. Si ja resulta del tot pertinent planificar i desenvolupar les activitats docents habituals de caràcter acadèmic en base a un treball col·lectiu (planificació conjunta, codocència i multidocència, avaluació col·legiada des de diferents agents), encara és més necessari encarar la tutoria l’orientació personal, social, acadèmica i professional, per a cada estudiant i per a cada grup classe, en forma de funció docent compartida, en equip. I no oblidem que les funcions tutorials i orientadores són també funcions docents. Per tant, cada professor és tutor, cada professor és orientador, en cada classe, en cada matèria en la que tingui la responsabilitat docent i en cada acció que identifiqui -també virtualment- encara que hagi tingut lloc fora del centre educatiu.

Assumir això implica grans transformacions organitzatives, horàries, de planificació d’espais, de metodologies didàctiques, de recursos d’avaluació diferents, etc. Però, sobretot, comporta un canvi de mentalitat docent que té a veure amb els objectius últims de la l’educació escolar. Necessitem acompanyar i preparar els nostres alumnes perquè sàpiguen viure i conviure junts, perquè aprenguin uns dels altres, perquè estableixin entre ells lligams forts (emocionals, afectius, vitals, corresponsables) que els vacunin contra el menyspreu als altres, contra la descàrrega fàcil d’odi, rancúnia, enveja o superioritat que a tots ens tempta alguna vegada.

Disposar de grups classe cohesionats, amb lligams afectius forts, sense exclusions, sensibilitza als possibles “espectadors” de les situacions d’assetjament, aïllament, mofa o altres agressions per part d’assetjadors i els permet assumir un rol actiu per curtcircuitar aquest tipus d’accions abans que es produeixin. La funció tutorial i orientadora de tot l’equip docent d’un grup, si és reforçada, si es fa de forma intensiva, formativa, compartida i des d’una formació específica, pràcticament farà inviables (almenys en el marc escolar) l’aparició de conductes incíviques i menyspreadores de la llibertat i la dignitat dels altres. Quin objectiu més noble hi ha per a les institucions educatives que evitar això i promoure, en canvi, l’autoestima individual i col·lectiva de cada alumne i cada grup social d’aprenents en un marc de seguretat emocional i afectiva?