logotip de l'Associació Edu21

Edu21

http://www.edu21.cat

 





 

Inici > Tothom pot ser mestre?


Tothom pot ser mestre?

Enric Roca, director d'Edu21 (El Punt Avui)
Article / 22 de juliol de 2017

Tothom té condicions per ser mestre de primària o professor de secundària? Tothom pot adquirir les competències que el faran esdevenir un bon mestre o professor? O per aconseguir-ho ens cal, d’entrada, unes condicions intrínseques, de personalitat, d’equilibri emocional, de tarannà o vocacionals que permetin, sobre aquesta base, adquirir les destreses professionals que ens conduiran a la bona pràctica docent?



En l’actualitat, les nostres societats demanen que els docents, sobretot aquells que exerciran a l’educació bàsica (fins la fi de l’actual ESO), siguin professionals excel·lents. Volem mestres i professors capaços d’acompanyar als alumnes envers les màximes quotes d’aprenentatges rellevants que els permetin gaudir d’una vida plena en els àmbits personal, social, acadèmic i professional. I això passa, avui, per garantir una formació inicial i permanent que capaciti per exercir una docència en uns ambients d’aprenentatge que sofriran profundes transformacions per l’impacte de les noves modalitats d’accés a la informació i als continguts curriculars, per un coneixement acumulatiu més precís sobre com les persones aprenen i per l’aparició de noves eines i metodologies que optimitzaran els aprenentatges del nostre alumnat.

Això exigeix preparar a mestres i professors perquè exerceixin unes funcions docents que, avui, encara no podem definir amb precisió. Per tant, cal fornir al professorat en actiu, i al novell, amb competències que els prepari per l’actualització permanent, per assumir nous rols docents, per incrementar el seu paper d’acompanyant personal de cada alumne i, al mateix temps, per ser capaç d’integrar-se activament en equips docents, de perfils diversos i caire interdisciplinar, que garanteixin el seguiment i el lideratge de grups d’alumnes que aprenen junts a conviure i a establir lligams forts de mutu aprenentatge i recolzament afectiu.

Per disposar de docents així, capacitats per adquirir habilitats professionals en contextos constantment canviants, d’alta exigència ètica i exemplificant (models de valors i actituds pels alumnes) i compromesos en un treball clínic i permanent de recerca i avaluació conjunta dels escenaris d’aprenentatge emergents, la pregunta inicial és més pertinent que mai. Les condicions que actualment requerim d’entrada als estudis de magisteri i de professorat de secundària es poden seguir mantenint com si la professió docent del futur impliqués la mateixa exigència i nivell de competències que ara? Si la resposta és negativa potser pressuposa que, al seu torn, la de l’interrogant inicial hauria de ser: No. No tothom pot ser mestre, almenys no pot ser-ho amb les mateixes condicions i exigències que ara els demanem.