Fer
de mestre és una tasca delicada, artesanal, complexa. El que avui ens serveix,
demà resta obsolet. La formació dels professionals de l’educació, sortosament,
no s’acaba mai. I justament per això fer de mestre pot esdevenir una activitat molt
creativa.
Habitualment,
quan canvia la llei, a l’escola ja hem fet canvis en la mateixa direcció en què
els teòrics, després, posen paraules i introdueixen tota una terminologia
tècnica en aspectes que des de l’escola ja hem intuït abastament Ara, el nou
currículum ens obre noves perspectives sí, però no representa un sotrac ni un fort
canvi per a moltes escoles.
En
aquest sentit, un dels aspectes més nous que incorpora és el denominat aprenentatge
per competències. Es tracta de repensar el que s’ensenya i com
s’ensenya per tal que els alumnes puguin aplicar de manera integrada el conjunt
de coneixements, habilitats, procediments, actituds i valors propis de cadascuna
de les matèries curriculars.
En
el currículum s’hi defineix “aprendre” com la possibilitat d’esdevenir
competent per a poder solucionar situacions, problemes reals i complexos, en
contraposició a la simple acumulació de coneixements que, en tot cas, això
només serviria per anar a un concurs de televisió. En aquesta nova manera
d’enfocar l’educació el més important no és la quantitat de coneixements que
els alumnes hauran assolit al llarg de l’escolaritat obligatòria, sinó si el
bagatge adquirit els permetrà afrontar situacions per a les quals els caldrà
aplicar el saber acumulat i també la reflexió per a poder donar respostes
adequades i eficaces. Les competències estan enfocades, doncs, cap a l’acció.
L’esperit
del nou currículum és estructurar el cap, la ment. Massa informació emboira el
cervell i no facilita pensar o raonar. Així com és necessari dormir unes vuit hores
per poder endreçar el cap i posar cada cosa al seu lloc, és important no
omplir-lo de coneixements innecessaris.
El
que s’ensenya a l’escola ha de tenir la funció d’explicar el món, els altres i
un mateix. En models pedagògics anteriors es parlava de “motivació”. Però la
motivació és necessària només quan el que es va a fer és insubstancial. Si el
que es planteja és intel·lectualment interessant, els nens fàcilment s’entusiasmen.
Els continguts curriculars han de servir per portar a terme projectes d’acció,
de recerca o per resoldre situacions problemàtiques. I per fer això s’han de
poder mobilitzar els coneixements adquirits i les habilitats per a saber actuar
al llarg de la vida.
Un
exemple d’activitats a l’aula per a poder aplicar de manera integrada i
transversal les competències adquirides podria ser planificar les colònies: interpretar
el catàleg de la casa de colònies, decidir les activitats a fer, distribuir-les
al llarg dels dies, fer l’horari tenint en compte els àpats, els tallers, fer
el pressupost, estudiar el recorregut, els llocs d’interès pels que es passarà,
etc I tot això treballant en grup, interactuant amb els companys i buscant la
informació necessària.
Els
eixos transversals que cal aprendre des de totes les àrees curriculars i que
orienten el currículum són:
- Aprendre a ser i actuar
de manera autònoma
- Aprendre a pensar i
comunicar
- Aprendre a descobrir i
tenir iniciativa
- Aprendre a conviure i
habitar el món
Esperem
que aquesta nova manera d’entendre l’educació serveixi per a donar resposta a
les necessitats de cada nen i nena, peça singular i única, i no només per
a quedar ben situats en el rànquing entre països. Hauria de permetre la
realització personal per incorporar-se a la vida adulta de manera
satisfactòria, capacitar per adaptar-se a noves situacions i per desenvolupar
una actitud d’aprenentatge permanent al llarg de la vida.
Article basat en el publicat a la revista de
l’escola “El Sagrer” el desembre de 2007.
