Són les normes legals i curriculars les que
s’equivocaren de plantejament com alguns denuncien? Són el nostre clima
mediterrani i el tarannà propi dels països llatins el que fa que quedem ben
lluny dels nòrdics? Són els nostres professionals de l’educació que no s’han
actualitzat prou en les formacions inicial i permanent? Són les famílies que no
exerceixen la plena responsabilitat de la seva funció educativa? És l’era de la
informació que fa que els nostres infants i adolescents visquin entre milers
d’estímuls que els allunyen de l’esforç, la voluntat i la constància que es
necessiten per tenir uns bons resultats acadèmics? Potser són els canvis
demogràfics, els dels valors? O potser es tracta del nostre peculiar teixit
productiu que contracta joves sense qualificar...
Sí, és clar, tot això influeix i, en part, explica
algunes diferències. Però hi ha molts altres factors, alguns d’ells molt més
decisius per explicar els nostres resultats. Algunes variables són prou
conegudes: el nivells sociocultural i socioeconòmic de les famílies, la
valoració social de l’educació en general i de la professió docent en
particular, els majors esforços per actuar prematurament sobre els alumnes amb
més dificultats per aprendre, etc. Ara bé, hi ha un altre factor que també és
altament significatiu: l’optimització
dels recursos que s’esmercen en el sistema educatiu d’un país. I on millor
es pot percebre aquest aspecte és en la pròpia eficàcia del centre educatiu, i com
a conseqüència, la pròpia eficiència de la seva organització. Les escoles que
s’organitzen bé, de formà àgil i transparent, que les dirigeixen persones i
equips amb una alta dedicació. alhora rigorosa i professional, solen tenir com
a resultat el compliment dels objectius que, en el seu context social i amb les
característiques del seu alumnat i famílies, es poden comprometre a assolir.
La preocupació per trobar estratègies per a la millora
de l’organització dels centres educatius ha estat un dels pilars d’interès
d’Edu21 des de la seva creació. En l’obra que en part sintetitzava el treball
de la primera fase del nostre projecte ja dedicàrem dos capítols a elements de
l’organització dels centres i dels seus recursos humans. Però fou el passat dia 16 de febrer, en el
marc de la cinquena jornada de reflexió dels professionals de l’educació, quan
Edu21 aprofundí en el tema de les escoles com a organitzacions que aprenen. L’IES Josep Brugulat de Banyoles ens acollí amb una exquisida cordialitat i, fruit del treball de tot el matí
d’aquell dissabte, avançàrem unes primeres conclusions que volem compartir amb
tota la comunitat educativa perquè, mitjançant aportacions successives al
debat, ens permeti bastir un document de reflexions i propostes amb l’objectiu
de millorar l’organització dels nostres centres educatius.
Fruit del treball de direcció i coordinació principals
de la jornada per part dels nostres col·laboradors Jordi Garriga i Albert Lacruz, podríem destacar com a principals conclusions en el
procés d’identificació dels aspectes que faciliten o dificulten que els centres
comptin amb equips docents de qualitat, les següents:
- Els principals aspectes que més contribuirien
a què els centres educatius comptessin amb equips de qualitat serien: assegurar un bon clima de comunicació i
diàleg entre tots els agents de la comunitat educativa: equips directius,
professors, alumnat i famílies; i que aquest clima comporti la motivació
suficient en el professorat per portar a terme la seva tasca des del “sentit”.
- En canvi, pels assistents a la jornada,
aquells aspectes que menys contribuirien a què els centre disposi de bons
equips docents serien: la indefinició
dels objectius de la institució (no saber on es va) que, alhora,
contribueix a la desmotivació del professorat i a caure en la “rutinització” de la seva
feina. Dos elements, doncs, clarament contraris a una organització escolar amb
equips humans de qualitat.
En el capítol de les propostes, les principals , fins el
moment, són les següents:
Per a l’administració educativa:
-
Lleis estables i desideologitzar i desburocratitzar l’educació.
- Major autonomia dels centres sobre la seva
pròpia estructura organitzativa, el currículum, la gestió de l’espai/temps
didàctic, els recursos econòmics, etc.
-
Major inversió econòmica amb rendiment de
comptes.
- Un repartiment més equitatiu de l’alumnat
amb necessitats educatives tot cobrint el cost real del concert educatiu.
Per als equips directius:
- Disposar d’un projecte de centre compartit,
amb objectius clars, avaluables i a l’abast.
- Assegurar un carrera professional pel
professorat vinculant-la a la formació en el centre i pel centre.
- Un equip que lideri, que motivi, que es
mostri compromès amb el projecte, que fomenti la participació, la transparència
i l’avaluació.
- Un equip que vetlli pels resultats del
projecte, per la contextualització del mateix, per la inclusió educativa i per
l’obertura amb l’entorn.
Per als equips docents i professionals:
- Que tinguin un compromís actiu amb el
projecte educatiu i amb el propi desenvolupament professional que passa –en
bona mesura– per la pròpia formació en el mateix centre.
- Competència per gestionar el currículum de
forma crítica i oberta a l’entorn.
- Actitud innovadora i investigadora de la
feina d’aula i de la d’equip per a compartir les experiències professionals.
- Cada docent com a líder facilitador d’un bon
clima d’aula i amb les famílies.
Els assistents a la jornada es mostraren convençuts que si
s’aconseguís aprofundir en cadascun d’aquests aspectes, l’organització dels
nostres centres educatius milloraria de forma significativa, fomentant aquesta
circumstància una millor satisfacció professional dels equips directius i de
tots els professors del centre. Al mateix temps, aquesta millora del clima institucional,
de la seva pròpia eficàcia en la capacitat d’aprendre dels seus errors i dels
propis processos de canvi, revertirien en la millora de cada aula i amb uns
resultats millors dels aprenentatges dels alumnes. D’aquells aprenentatges que
els ajuden a esdevenir persones actives i responsables i, alhora, dels aprenentatges
estrictament acadèmics.
Des d’aquí animem a tothom que participi, amb les seves
aportacions personals, crítiques i reflexives a bastir un document de
recomanacions i propostes sobre l’organització de centres, que esdevingui un
referent per a la nostra comunitat educativa i que serveixi també en el marc de
la reflexió oberta sobre les Bases de la Llei Catalana d’Educació. En aquest sentit, la nostra contribució
a les Bases a ben segur seguirà la
línia de proposar a l’administració educativa que incentivi, i alhora respecti,
l’autonomia dels centres i de la pròpia gestió dels seus projectes educatius
que, entre d’altres aspectes, suposa definir un model organitzatiu propi.
Podeu fer-nos arribar les vostres aportacions enviant-les per correu electrònic
a info@edu21.cat, amb l’assumpte "V
jornada debat".
