Educació, educació i educació. L'educació com a "valor
inqüestionable", l'educació com a "factor decisiu" per al
desenvolupament personal i social, l'educació com a "prioritat bàsica"
de Catalunya, i, per damunt de tot, l'educació com a "responsabilitat
compartida per tothom", no només per l'escola, les famílies i
l'administració educativa, que sovint es veuen obligades a nedar
"contracorrent" per dur a terme la seva tasca sense el suport de
l'entorn. L'educació "no és un problema dels altres".
Amb aquestes paraules l'expresident del Parlament Joan Rigol,
director del Fòrum ESADE, introduïa l'acte oficial de presentació del
manifest per a la millora de l'educació subscrit per 36 entitats de la
societat civil, celebrat ahir al vespre a la seu d'ESADE, a Barcelona.
Representants de la classe política, encapçalats pel president de la
Generalitat, José Montilla; el conseller d'Educació, Ernest Maragall, i
el president del Parlament, Ernest Benach, i personalitats del món
social, educatiu i cultural van assistir a la proclamació pública d'una
declaració conjunta que fa una crida a la societat civil, als estaments
que no estan directament implicats en la tasca educativa, a valorar la
importància de l'educació i comprometre's a millorar-ne la qualitat.
Abans de la lectura i proclamació del manifest, vuit personalitats
representants de cadascun dels sectors que han donat suport a la
iniciativa van defensar, des del seu àmbit, la importància de
l'educació i els compromisos concrets que adquireixen perquè pugui fer
un salt qualitatiu.
Afavorir horaris que permetin conciliar la vida familiar i laboral
perquè les famílies puguin exercir millor la funció educativa amb els
seus fills i buscar formes "creatives i proactives" per apropar el món
de l'empresa a les escoles són dues de les "voluntats" expressades des
de les organitzacions empresarials.
Pel que fa a l'àmbit dels mitjans de comunicació, es defensa una
"nova implicació" d'aquests mitjans, especialment dels audiovisuals,
que "han de ser conscients que eduquen i formen en valors i en models
encara que no s'hagin plantejat fer-ho", i que això "comporta
determinades responsabilitats i exigències".
Les grans infraestructures culturals es proposen situar la seva
oferta a l'abast de tots els ciutadans, especialment dels més joves, i
potenciar la seva integració en el sistema educatiu reforçant i
optimitzant la relació amb el món de l'educació.
Des de l'àmbit de l'educació en el lleure i l'esport s'incideix en
la funció educativa i de cohesió social que desenvolupen aquestes
entitats, així com en la seva importància en la difusió de valors com
el treball en equip, la superació personal, la disciplina i la
responsabilitat.
Professionalitat i civisme
Els col·legis professionals ofereixen la seva col·laboració per
"proposar models de comportament professional i cívic esforçats i
compromesos socialment" que siguin engrescadors per als joves, mentre
que els municipis s'emplacen a "potenciar l'impacte de les accions
municipals en el camp educatiu".
Les organitzacions sindicals admeten que la seva tasca "no pot ni ha
d'esgotar-se en la lluita pels drets dels treballadors", sinó que
assumeixen també que l'educació "és un dret de ciutadania social al
qual han de tenir accés totes les persones que conviuen en una
determinada societat".
De les aportacions personals del grup d'intel·lectuals destaca la
"necessitat" i la "urgència" de recuperar "el valor d'educar", cosa que
vol dir "reforçar la inversió econòmica i social", però també
"recuperar el prestigi dels mestres i de la carrera docent", així com
"la confiança de la societat i de les institucions en el sistema
educatiu".
