"Bolonya és una gran oportunitat"

La taula rodona, organitzada per Edu21, va aixecar una gran expectació entre el públic assistent, que va protagonitzar un animat debat-col·loqui després de la intervenció dels experts convidats, que van coincidir en afirmar que “Bolonya és una gran oportunitat, doncs sense un excel·lent sistema d'educació superior el país no podrà garantir el seu progrés qualitatiu”. Tot i reconèixer que darrere del Procés o Pla de Bolonya –nom amb el que es coneix tot el conjunt de mesures que configuren el que s'anomena Espai Europeu d'Ensenyament Superior (EEES)– també s'amaguen perills i dificultats que caldrà superar, “els aspectes positius superen àmpliament els punts febles del Pla”.

Segons Màrius Martínez, “per canviar s'ha de començar a caminar, i ara és el moment de fer-ho, sense por, tot i que els canvis sovint generen incerteses”. Per aquest expert Bolonya és positiu perquè “sacseja la universitat i sobretot perquè possibilita que els estudiants tinguin un paper més actiu. Ara seran ells mateixos el centre del seu projecte d'estudis”. Martínez va donar la raó als estudiants quan s'han queixat de la manca d'informació que han tingut per poder tenir un debat més profund i enriquidor al voltant de l'aplicació del Pla. Així mateix va afirmar que “els estudiants ens han fet adonar que a casa nostra la implementació de Bolonya s'està fent amb tempos pocs realistes, doncs en altres països ja ens porten molt avantatge”. Jordi Riera també va secundar aquesta idea tot dient que “mentre nosaltres estem pendents de poder harmonitzar en el 2010 el nou sistema de titulacions, en altres països ja estan pensant què faran a deu anys vista, no avancem en la mateix velocitat que ells”.

Un dels punts clau que cal resoldre és el finançament, doncs “Bolonya també significa, entre d'altres moltes coses, tenir beques suficients i estabilitzar la situació del professorat. Si no es resol urgentment el finançament de Catalunya, difícilment podrem aplicar el Pla al nostre país amb el finançament adequat”, va assegurar el doctor Martínez. Josefina Cambra també es va mostrar d'acord en què cal “revisar i millorar el sistema de beques” però va centrar la seva intervenció en ressaltar les possibilitats que ofereix Bolonya pel que fa a “millorar la formació dels docents, replantejar seriosament els aprenentatges dels alumnes, planificar millor l'estructura dels diferents departaments” i, sobretot, “replantejar la relació entre la universitat i el món del treball”.

El doctor Jordi Riera va assegurar que Bolonya posarà fi a la situació actual, on conviuen “una sobreeducació i una infravaloració de resultats”, i donarà pas a un nou escenari que ha d'eliminar “els dèficits crònics de manca de competitivitat i el conseqüent poc reconeixement que arrosseguen les universitats europees”. Segons la seva visió, Bolonya provocarà canvis a tres nivells: “a l'aula, a la universitat i al sistema universitari”. Els canvis a l'aula es concreten “en més competències, en què personalitzem l'estudiant i amb la convivència de les classes magistrals amb d'altres alternatives”. A la universitat Bolonya li dóna l'oportunitat de “guanyar qualitat i de rendir comptes, de ser més transparent”, i al sistema universitari la possibilitat real de vincular-se “a altres sistemes, començant per l'educatiu”. Riera també va desmentir que Bolonya mercantilitzi la universitat: “la recerca –va dir– serveix per transmetre coneixement des de l'ètica, encara que la paguin les empreses”.

Els participants en aquesta Tribuna Edu21, també van posar de manifest, entre d'altres qüestions, que Bolonya ha de primar la cultura de la qualitat, ha d'oferir un catàleg de titulacions més obert i una oferta més racionalitzada (no totes les universitats poden oferir tots els títols), i ha de posar fi a determinades estructures corporativistes del professorat. Pel que fa a la controvèrsia que el Pla ha aixecat en el si de la comunitat universitària i també a nivell social, Martínez va indicar que sovint “la cultura de la queixa legitima l'immobilisme” i Cambra que, en el fons, “la por al futur és més social que estudiantil”. Riera, per la seva part, va assegurar que “el futur està per inventar-lo, no per intuir-lo” i va reclamar “lideratge per tirar endavant tot el procés”.