La dinàmica de la Jornada consistí primer en què per grups diferenciats (el de les famílies i el dels educadors) ambdós col·lectius poguessin expressar lliurement les demandes que s’adreçaven mútuament a fi i efecte de millorar la relació educativa entre ambdós. Amb posterioritat, i amb l’ajut de l’aportació de les reflexions del pedagog Jaume Sarramona, s’exposaren en comú les demandes i reflexions sorgides en els grups i es dibuixaren les tasques de responsabilització educativa prioritàries de cada col·lectiu, així com l’elaboració de propostes de coresponsabilització a l’identificar els aspectes on aquesta coresponsabilització s’hauria de mostrar més necessària i fecunda.
El grup de reflexió integrat per pares i mares demanava a l’escola que els atorgués confiança sobretot envers aquells pares que tenen ganes d’implicar-se a la vida del centre. També creien que els professors haurien de tenir la capacitat per a comunicar-se amb la diversitat de famílies de l’escola. Al mateix temps demanaven que la institució educativa sabés adaptar-se a les necessitats de cada nen. Especificaren que desitjaven una escola on el professorat reconegués que per exercir eficaçment la seva tasca educativa necessita a les famílies i que, per això, calia compartir la tasca educadora dels nois i noies. I, finalment, tot reconeixent la responsabilitat compartida, demanaven a l’escola més implicació per aixecar el nivell educatiu dels nostres joves.
L’altre grup de reflexió de la Jornada –el que formaven representants del professorat i dels centres educatius– demanà a les famílies més confiança en l’escola. Una confiança acompanyada de compromís amb l’escola i amb l’educació dels fills. El grup dels professors sol·licità una major transparència i consistència en les informacions que les famílies oferien als centres, sobretot per part dels pares que tenen fills amb alguna problemàtica que l’escola hauria de conèixer per a poder gestionar-la eficaçment. També agradaria als centres educatius que les famílies fessin una opció conscient pel propi Projecte Educatiu de Centre per poder ser conseqüents amb els principis educatius que l’escola assumeix i exemple dels valors que defensa. Exigiren menys autojustificació de determinats comportaments dels fills a l’escola quan aquests són objectivats pel professorat o la institució i per això demanaren que les famílies no fessin deixadesa de la seva pròpia autoritat com a educadors.
Analitzant i debatent les demandes de cada grup s’arribaren a definir tres àmbits de responsabilització. Un primer que serien aquelles responsabilitats preferents –que no exclusives– dels pares i les mares en l’educació dels seus fills, un segon amb les de l’escola i el professorat i un tercer amb aquelles responsabilitats compartides entre els dos àmbits. El següent quadre mostra un resum de cadascun dels àmbits de responsabilització:
| Responsabilitats preferents de les famílies | Responsabilitats preferents de l’escola | Responsabilitats compartides |
| Possibilitar la socialització primària dels fills | Possibilitar la socialització secundària
| Educar en valors compartits |
Oferir els referents de vida i els principals valors
| Oferir una adequada orientació personal, acadèmica i professional
| Foment de l’autoestima i de l’autoconfiança dels nois i noies
|
| Dedicar atenció i temps suficients i de qualitat educativa | Seleccionar les competències de l’aprenentatge i els continguts d’ensenyament
| Confiança, bona comunicació i exigència mútua
|
| Regular les actituds i els comportaments | Adequar les metodologies de l’ensenyament a les necessitats dels estudiants
| Servir de model de conducta, d’actitud i d’exigència |
| Arrelar els fills al context i en l’estimació al país | Oferir bones tècniques per a l’estudi, hàbits de treball i d’organització
| Promoció i valoració de l’estudi i del treball
|
Per a Edu21 l’atenció sobre les canviants relacions entre la família i l’escola en una societat en constant transformació constitueix un tema d’anàlisi i aprofundiment permanent i, al mateix temps, generador de propostes educatives concretes. Per això la Jornada de Lleida constitueix només el principi d’una temàtica que Edu21 pretén romangui sempre oberta a noves aportacions i reflexions.
