Processos de comunicació
Una comunicació la podem fer per escrit o oralment. Mitjançant una reunió, el correu electrònic, la intranet del centre, el suro de la sala de professors o una circular interna. Podem fer-la setmanalment, o mensualment, o només quan sigui necessari. Pot fer-la el director, o el cap d’estudis, un coordinador d’etapa o qualsevol altre professional.
Definir un procés de comunicació vol dir decidir totes aquestes coses. Vol dir organitzar la comunicació (interna i externa) del centre. Organitzant-la, reduïm el risc d’oblidar-nos de comunicar coses importants, de comunicar-les a destemps, de comunicar-les dues vegades innecessàriament...
Exemples: com fem arribar, a l’equip de professorat, la informació sobre cursos de reciclatge: pengem la informació al suro? Enviem un email? Pengem la informació a la intranet? Qui se n’encarrega? Amb quina antelació ho fem? Demanem resposta o entenem que aquell que no ens digui res vol dir que no farà cap curs?
I les aportacions (queixes, suggeriments...) que els professors vulguin fer a l’equip directiu, com les comuniquen? Amb una reunió periòdica? Mitjançant un email o amb un paper escrit damunt la taula del director? Aprofitem les reunions de departament perquè els professorat les transmeti al cap de departament i, després, aquest les pugui fer arribar a l’equip directiu? Quin tipus de resposta ha de donar el director?
Un gran repte dels centres educatius, pel que fa a la seva organització, és respondre a aquestes preguntes i aconseguir, per tant, que la informació flueixi correctament, amb rapidesa i riquesa, amunt i avall, a dreta i esquerra. Per fer-ho, però, el primer pas és del tot necessari: entendre que la informació és la sang de l’organització. Flueix d’un lloc a l’altre, donant vida, i quan deixa de fer-ho provoca un col·lapse.
I el lideratge dels qual parlo en el títol de l’article? Què hi té a veure, amb tot això de la comunicació?
Comunicació i lideratge
Primera constatació: donar importància a la comunicació és un tret característic dels líders. El líder s’esforça perquè la informació flueixi en tots els sentits, arribi a les persones que ha d’arribar i sigui un ajut per al bon funcionament de l’organització, més que no pas un obstacle. I ara que parlem tant de lideratge escolar, té sentit recordar que, per exercir-lo, cal assegurar:
- Una bona comunicació del centre amb les famílies.
- Una bona comunicació amb els alumnes.
- Una bona comunicació entre professorat i equip directiu.
- Etc.
Els directors de centre amb fusta de líder ho tenen ben clar.
Segona constatació: el líder, més enllà de garantir que els processos de comunicació funcionen, domina molt bé una altra cosa: l’art de comunicar.
Hi ha qui diu que, per detectar un bon líder, n’hi ha prou en veure què comunica i com comunica. Hi estic bastant d’acord. Concretem:
Què comunica?
- Un líder (per exemple, un líder escolar) comunica, per damunt de tot, una visió (on vol arribar l’escola? quina escola volem? com ha de ser, aquesta escola que desitgem?).
- Comunica, també, una estratègia per arribar-hi (què farem, per arribar-hi? què ens falta? com podem aconseguir-ho? quan hem de fer-ho?).
- I comunica unes normes de joc (què espero, del professorat? quines actituds cal evitar? quines són les responsabilitats de cadascú?).
Com comunica?
- D’entrada, a un líder, no li fa mandra comunicar. Explica les coses perquè sap que, així, implicarà els altres.
- Intenta ser entès. S’esforça per explicar-se bé, busca la manera que el missatge arribi.
- Escolta molt i escolta activament.
- Comunica amb proximitat i senzillesa: fa servir paraules senzilles i un to planer, proper.
- Comunica amb humilitat: pregunta, proposa, planteja. No dóna per fet.
- Fa que els altres se sentin importants: reforça, parla bé dels altres (amb exemples, mai perquè sí), critica (quan ho ha de fer) sense personalitzar i amb elegància, amplia horitzons, dóna confiança, permet l’error i dóna llibertat. Fa que entenguin la seva aportació al grup.
- Projecta il·lusió i alegria (No només per aconseguir els objectius sinó pel mateix esforç d’intentar-ho).
- Ofereix l’exemple propi.
- Orienta però no mana. Deixa marge per prendre decisions.
- Recorda sempre que formem part d’un equip i reforça el sentit de pertinença.
- Genera emocions positives.
- Explica el perquè de les coses.
Sens dubte, lideratge i comunicació van estretament units. Tant de bo, poc a poc, tinguem més i més líders als nostres centres, disposats a dedicar temps i esforços a la comunicació. Les escoles, com ho faria qualsevol altra organització, en trauran profit.
