“L'educació ha d'abordar amb urgència canvis de tota mena"

El seminari, estructurat en dues conferències i dues taules rodones, ha abordat des de diferents perspectives els aspectes que previsiblement s'hauran de transformar del nostre sistema educatiu. Segons el professor de comunicació i estratègia empresarial Xavier Marcet, que ha fet la conferència inaugural, un dels motius pels quals hem de canviar l'educació és perquè “si un país no pot competir en costos ho ha de fer en innovació”. En aquest sentit, ha afegit que hi han altres tres motius o reptes que també expliquen per què s'han de fer els canvis: “perquè és vital generar talent, perquè encara que no tenim un sistema desastrós l'hem de millorar i perquè el sistema mostra unes resistències de canvi molt preocupants”.

Segons Marcet, l'escola del futur també ha de proveir “valors de sostenibilitat, d'innovació i de globalitat” i ha d'estimular la cultura de l'esforç i la disciplina: “per tirar endavant idees innovadores, cal ser disciplinat”. El conferenciant també ha assegurat que “el problema de l'educació no l'arreglarà cap govern, ho hem de fer entre tots, per això és tant important el compromís personal”. Els canvis educatius, segons es desprèn de les intervencions dels diferents experts que han participat en les taules rodones del seminari, també afecten a altres àmbits. Segons el pedagog i educador social Jordi Longás, els canvis “no s'han d'aplicar de forma traumàtica, s'han de fer poc a poc i amb prudència”. Un dels més urgents, segons el seu parer, “és la veritable professionalització dels educadors”.

En aquest sentit, l'advocat Ramon Plandiura ha afegit que “el professorat ha de saber destriar allò que és essencial i accessori” i ha abonat la idea de que els professors han d'aportar quelcom més que la titulació i l'especialitat per millorar els coneixements dels alumnes: “han d'aportar també el seu currículum ocult, la seva motxilla de coneixements interdisciplinars”. Per l'arquitecte Josep Benedito els canvis educatius també han d'afectar als espais: “s'han de flexibilitzar els criteris constructius per adaptar els edificis escolars a les necessitats reals dels educadors i dels alumnes, no n'hi ha prou amb fer edificis molt macos i amb bons materials”.

Assignatures pendents

Altra assignatura pendent de l'educació actual és solucionar els problemes dels alumnes que tenen dificultats per adquirir les competències acadèmiques (un 15% aproximadament). Segons la pediatra i neuròloga Anna Sans, l'escola ha de fer seus “els avenços neurobiològics i genètics que han ampliat molt el coneixement dels trastorns de l'aprenentatge. Això ajudarà a diagnosticar abans i millor alguns dels més comuns com ara la dislèxia, el TDAH o la discalculia”.

La incorporació de les TIC al sistema educatiu i com aquestes canvien l'ensenyament i l'aprenentatge ha centrat l'atenció de diversos experts. Per Genís Roca, consultor de TIC, “l'escola té uns índex de digitalització baixos, encara es troba en un procés de substitució. De moment, degut a la regulació que pateix, encara és impermeable als agents externs que creen disrupció i canvi”. El psicòleg Miguel Perlado ha advertit sobre els perills que assetgen als joves que abusen “de les pantalles, de la xarxa”. Les més importants, ha dit “són una disminució del rendiment acadèmic, esgotament, disminució de la concentració i pèrdua de l'interès per altres activitats que abans eren plaents”.

La professora Laura Borràs ha defensat que les noves tecnologies poden crear experiències didàctiques molt interessants i que els professors continuaran sent fonamentals, “encara que només sigui per conduir adequadament una utilització adequada de les TIC”. Segons Borràs “els nous aprenentatges han d'orientar la capacitat educativa que permet transformar la informació en coneixement i el coneixement en acció”.

El pedagog Enric Roca, coordinador general d'Edu21, ha pronunciat la conferència final del seminari, on ha desglossat els canvis més importants que ha d'afrontar l'educació en el futur. Segons Roca els canvis han de començar “amb una formació del professorat més exigent i més competencial i amb una reforma de l'administració educativa, que ha de ser més flexible i menys reglamentista”. Roca ha afegit que “hem de començar a repensar a fons el temps i els espais educatius i fer-ho des de la pedagogia”.

En opinió del conferenciant, “les propostes innovadores en l'ensenyament i l'aprenentatge no poden bastir-se sense tenir molt en compte el avenços en les neurociències”. Roca també ha assenyalat que “cal un sistema educatiu que reconegui i esperoni el talent de la majoria d'alumnes i aixequi els nivells d'excel·lència de tots”. Finalment ha indicat que “l'escola s'ha de convertir en un laboratori central per analitzar el món de la informació, la comunicació i el coneixement en xarxa”. La clausura del seminari ha anat a càrrec de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol.