L’acte de concessió d'aquests guardons honorífics s’ha iniciat amb la
lectura, a càrrec del Dr. Josep M. Garrell, secretari general de la URL,
de l’acta de nomenament de la Junta de Govern en què, a proposta de la
Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de l’Esport Blanquerna
de la URL, es va prendre l’acord de concedir el grau de doctor honoris causa d’ambdós doctors.
La Dra. Anna Pagès, professora de la FPCEE Blanquerna de la URL i
padrina d’Octavi Fullat, ha presentat els mèrits del seu homenatjat.
Pagès ha explicat que Fullat “representa avui, en aquest emotiu acte de
reconeixement, un moment simbòlic de la història de la URL en el context
de la universitat a Catalunya. Ell va seguir, des dels inicis, el
nostre projecte. Es va sumar als esforços acadèmics per fer-lo existir i
constituí per tots nosaltres un referent únic en aquells primers anys
tan memorables”. En aquest sentit, la Dra. Pagès ha remarcat que gràcies
al seu mestratge “hem pogut formar part d’un projecte universitari a
Catalunya, tant amb la nostra formació d’origen a les universitats en
plural, com en el nou projecte de creació, l’any 1991, de la URL”.
A continuació s’ha procedit a la investidura com a doctor honoris causa i al lliurament del títol i dels atributs a Octavi Fullat, a càrrec de la rectora de la URL, la Dra. Esther Giménez-Salinas.
Tot seguit Octavi Fullat ha començat el seu discurs amb el plantejament
d’una hipòtesi antropològica inicial, que ha desenvolupat al llarg de la
seva intervenció, per acabar explicant el concepte “Pedagogia i Fe”,
títol del seu discurs: “El fet educador manca de futur sense la fe
pedagògica. Aquesta fe, religiosa o profana, és fe en la dimensió
historicista de l’ésser humà. Fullat ha destacat que la fe pedagògica
“consisteix en tensió entre allò ja-succeït i l’encara-no”. I, en
preguntar-se sobre quina era la nostra fe pedagògica, ha respost que
l’existència humana “té caràcter de trobada entre tu i jo, entre educand
i educador. Cadascú necessita l’altre per tal de ser. El nosaltres de
l’educació recolza sobre la unitat ambivalent de cooperació i de
conflicte. Per tant, el mestre és conscient de si mateix en tant que es
relaciona amb l’educand i li passa la mateixa cosa a l’educand”.
Finalment, aquest filòsof de l’educació ha conclòs que la nostra fe
pedagògica “no és cap realitat; és només sendera, és avançar vers allò
que creiem millor”.
Després d’una actuació del Cor de la URL, el Dr. Ignasi Ivern, professor
de la FPCEE Blanquerna de la URL i padrí d’Antonio Damasio, ha
presentat els mèrits del seu homenatjat. Primer de tot, el Dr. Ivern ha
volgut fer palesa la seva admiració cap a Damasio fent una metàfora amb
l’univers: “El cervell és com un univers reduït. La seva extrema
complexitat requereix ments lúcides per desxifrar-lo, capaces de
destriar allò que és fonamental i d’indicar les dreceres a seguir.
Newton deia “el que sabem és una gota d’aigua, el que ignorem és
l’oceà”. Antonio Damasio ha il·luminat amb les seves tesis el camí cap a
la comprensió de la ment humana. És un autèntic far del coneixement que
ens guia i orienta enmig de l’oceà de les neurociències”. A
continuació, el professor de la FPCEE Blanquerna ha repassat els trets
més significatius de la biografia del científic portuguès i les seves
aportacions més rellevants. Ivern ha acabat la seva intervenció fent un
decàleg sobre el mestratge de Damasio amb l’objectiu de guiar a
l’audiència present a l’acte acadèmic en la seva recerca i coneixement.
A continuació s’ha procedit a la investidura com a doctor honoris causa i al lliurament del títol i dels atributs a Antonio Damasio, a càrrec de la rectora de la URL.
Seguidament, Antonio Damasio ha començat el seu discurs dient que tenia
molt clars els valors que orienten la Universitat Ramon Llull i que
coneixia el seu alt nivell acadèmic. A continuació ha destacat que les
ciències del cervell han tingut un desenvolupament extraordinari en els
darrers dos decennis, “tant, que hi ha un ampli ventall de problemes
–mèdics, filosòfics i socials– que es poden abordar des de la
perspectiva de la neurociència amb una certa esperança que el
plantejament sigui fructífer” i que la seva activitat com a neuròleg i
neurocientífic incideix en més d’un d’aquests problemes. Per exemple,
“la diagnosi i el tractament de les malalties neurològiques i
psiquiàtriques, qüestions relatives a com la biologia configura les
conductes socials, des de la conducta moral i la justícia fins a les
arts i les ciències, passant pels sistemes econòmics i financers”.
Alhora Damasio ha remarcat que les “grans universitats del món” no és
desentenen de la problemàtica suscitada per la neurociència moderna i
“volen, encertadament, aprofitar-ne els progressos per educar les
generacions futures i per participar en la resolució dels problemes a
què s'enfronta la humanitat”. Després el catedràtic s’ha centrat en
l’explicació del “vertiginós progrés recent de la neurociència”.
Finalment, la rectora de la URL ha lloat la figura dels dos catedràtics
recordant que ambdós es dediquen a activitats sàvies: la medicina i la
filosofia de l’educació. “De ben segur se sentiran incomodats si els
anomeno savis, probablement es trobaran més a gust si els qualifico de
filòsofs, que etimològicament vol dir "aquell qui estima la saviesa". És
innegable que els noms d'Antonio Damasio i Octavi Fullat estan
associats a aquell tipus d'intel·ligència que s'empelta en
l'experiència, en l'estudi i en la investigació per acabar conformant la
saviesa. Giménez-Salinas ha destacat que la convergència entre el
treball dels dos doctors era el de la ment humana perquè “dins el camp
de les ciències de la natura, Antonio Damasio investiga el funcionament
neuronal en el context de tot el cos humà” i “en l'àmbit de les ciències
de l'esperit, Octavi Fullat estudia el pensament i, en concret, el
pensament sobre l'educació”. Per tant, “com veieu”, ha afegit la rectora
de la URL, “la ment humana és el punt d'intersecció que uneix els
interessos de tots dos. Tots dos han fet de la seva professió la seva
vida. Tots dos són professors i saben la importància que té la
transmissió del coneixement”. Finalment la rectora ha remarcat que cal
treballar en favor de l'estudi de la ment, perquè “és ella qui ens dóna
als éssers humans la llibertat. És la llibertat la que ens permet
construir-nos a nosaltres mateixos”. Giménez-Salinas ha tancat el seu
discurs recordant que la URL s'enorgulleix de comptar en la seva
comunitat acadèmica amb dues figures d'aquesta gran alçada intel·lectual
i que al mateix temps senten un impuls i un interès tan viu en el camp
de l'ètica i els valors.
Perfil biogràfic d’Octavi Fullat
Octavi Fullat i Genís va néixer el 1928 a Alforja (Tarragona).
L’any 1945 va ingressar a l’Orde dels Escolapis. Va estudiar la
llicenciatura de Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona.
L’any 1961 es va doctorar en Filosofia a la Universitat de Barcelona,
amb una tesi sobre moral atea d’Albert Camus. L’any 1971 es va
responsabilitzar de l’àrea d’investigació de l’Institut de Ciències de
l’Educació de la Universitat Autònoma de Barcelona, on va desplegar una
important tasca docent des que el 1972 va ser nomenat Catedràtic interí
de Filosofia, passant per l’obtenció de la Càtedra de Filosofia de
l’Educació l’any 1986 fins la seva jubilació i el seu nomenament com a
Catedràtic Emèrit.
L’any 1989 va ser nomenat President del Consell Escolar de Catalunya.
L’any 1992 va representar Catalunya a la Fondation des Régions
Européennes pour la Recherche en Education et Formation (FREREF). També
va ser nomenat President del Consell Assessor d’Avaluació de la Reforma
Educativa del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Les seves publicacions han estat traduïdes al francès, al portuguès i a
l’alemany. És també membre fundador i membre del Consell Científic de la
Societé Francophone de Philosophie de l’Éducation, creada a París l’any
2005.
Des dels inicis Octavi Fullat ha estat vinculat a la URL, on va impartir
la lliçó inaugural del curs 1993-1994 amb el títol “Problemes
d’axiologia antropològica”. Més endavant s’ ocupa de la docència de
Filosofia de l’Educació i del curs d’Epistemologia dins el Programa de
Doctorat de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i de
l’Esport Blanquerna de la URL, i es converteix en membre de la Comissió
de Doctorat de la Universitat.
Algunes de les seves obres més rellevants són: La moral atea d’Albert Camus, Veritats i trampes de la pedagogia, Les finalitats en temps de crisi, Marx i la religió, L’Educació a la Unió Soviètica, La Universitat a Trossos, Educació: violència i eròtica, entre d’altres.
