|
|
|
Inici > Observatori
Observatori
Informe: OECD Education Ministerial Meeting Investing in Human and Social Capital: New Challenges
OCDE
12 de novembre de 2010
Resum executiu de les principals conclusions i acords de la la reunió de Ministres d'Educació de la OCDE (Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic). Descarregar en format PDF (156 KB).
Informe: The Future of Learning: European Teachers’ Visions
Comissió Europea
30 d'octubre de 2010
Informe finançat per la Comissió Europea que vol contribuir al desenvolupament d'escenaris i visions imaginatives del futur de l'educació, per tal de col·laborar en la priorització de les polítiques formatives, a partir de la consulta a un grup nombrós i variat d'experts. Reconeixent l'experiència i coneixements dels mestres i professors, l'IPTS va dirigir un exercici de prospectiva amb un grup de mestres de tota Europa aprofitant la conferència eTwinning que es va celebrar el febrer del 2010 a Sevilla. Aquest informe presenta les conclusions d'aquestes sessions, i descriu les visions dels mestres i professors participants sobre el futur de l'educació. Descarregar en format PDF (1287 KB).
Informe: Le collège - Bilan des résultats de l’École – 2010
Haut Conseil de l'Education
04 d'octubre de 2010
Informe de l'Haut Conseil de l'Education al President de la República Francesa sobre la situació de l'escola a França. L'Haut Conseil de l'Education és un organisme consultiu que emet opinions i pot formular proposicions sobre la pedagogia, els programes, l'organització, els resultats del sistema educatiu i la formació dels professors a França. Descarregar en format PDF (591 KB).
Coordinadora: Dra. Anna Sans Fitó. Coordinadora de la Unitat de Trastorns de l’Aprenentatge (UTAE). Servei de Neurologia - Hospital Sant Joan de Déu (Observatori FAROS Sant Joan de Déu)
22 de setembre de 2010
El quart informe FAROS aprofundeix en diversos trastorns d'aprenentatge de la infància i l'adolescència: la dislèxia, el TDAH, el trastorn del desenvolupament del llenguatge, la discalcúlia i el trastorn de l'aprenentatge no verbal. Inclou l'article "Aspectes educatius que intervenen en el fracàs escolar" d'Enric Roca, coordinador d'Edu21.
Informe: El fracàs i abandonament escolar a Espanya
Mariano Fernández Enguita, Luis Mena Martínez i Jaime Riviere Gómez (Obra Social Fundació La Caixa)
10 de juliol de 2010
El fracàs escolar a Espanya és un problema ben conegut i estudiat. Amb la intenció d'aprofundir-hi, aquest llibre insisteix en els processos que desemboquen en l'abandonament prematur i centra l'anàlisi en la situació, la trajectòria i els discursos dels joves tinguts per fracassats escolars.
Per a això recull les xifres disponibles, analitza la influència de factors externs i centra l’atenció en la trajectòria escolar dels que deixen els estudis abans d’hora i també en la manera com entenen ells mateixos aquest abandonament.
Aquesta reflexió intenta tenir en compte les múltiples dimensions necessàries per explicar el fracàs i l'abandonament prematur, que van des de les noves coordenades de l'educació en la societat de la informació fins a les dinàmiques internes i els instruments del sistema escolar, passant per les grans fractures socials i la tendència a la desvinculació generalitzada dels adolescents respecte a la institució educativa.
Resum informe
Informe
Article: La trilogia autobiogràfica del professor Octavi Fullat: quan la confessió esdevé memòria pedagògica
Conrad Vilanou Torrano, Universitat de Barcelona
08 de maig de 2010
En aquest treball es presenta una aproximació analítica i sistemàtica a les memòries que el professor Octavi Fullat –nascut l’any 1928– ha publicat, entre els anys 2006 i 2010, en tres volums que responen als següents títols: La meva llibertat (2006), La meva veritat (2008) i La meva bellesa (2010). A banda d’abordar els aspectes relatius a l’estil i al contingut d’aquesta trilogia, es traça l’evolució del pensament del professor Octavi Fullat, el filòsof de l’educació més important de la Catalunya recent que segueix el deixant d’altres pensadors anteriors (Eugeni d’Ors, Joaquim Xirau, Joan Roura-Parella, Jaume Bofill, Alexandre Sanvisens, etc.). Entre altres punts, s’aprofundeix en la seva cosmovisió filosòfica que es basa en una antropologia que presenta l’home com un ésser nòmada i insatisfet, que es debat entre la raó i la barbàrie, i que camina a la recerca del misteri. Aquests principis confereixen a la seva filosofia de l’educació un toc indigent des del moment que l’home –que mai resta del tot acabat– tampoc pot assolir una meta i forma definitiva en haver fracassat la teleologia. A tot estirar, el futur –i per tant, l’axiologia pedagògica– només es pot dibuixar a través del passat, de manera que s’estableix un pont entre l’experiència i l’expectativa, entre la tradició i l’avenir, fins el punt que la memòria d’Occident –Jerusalem, Atenes, Roma– esdevé condició de possibilitat per a l’educació. Descarregar en format PDF (474 KB).
Article: Desenvolupar la competència reflexiva a l'Educació Superior. 10 propostes per a l'aula universitària
Àngels Domingo
08 d'abril de 2010
Article d'Àngels Domingo, col·laboradora d'Edu21, publicat a la Revista Panamericana de Pedagogía, on s'expliquen 10 propostes resultat d'una investigació realitzada durant el curs 2008 a les aules universitàries de la Facultat d'Educació de la Universitat Internacional de Catalunya sobre el desenvolupament de la competència reflexiva. Descarregar en format PDF (204 KB).
Estudi: L'estat de l'educació a Catalunya. Anuari 2008
Ferran Ferrer Julià (director) (Fundació Bofill)
28 de febrer de 2010
Aquest llibre presenta, des del rigor de les dades i la pluralitat d'analistes que hi participen, una radiografia del sistema educatiu no universitari del nostre país.
S'estructura en quatre parts. Una primera part en què es presenten i s'interpreten els indicadors més significatius per entendre quina és la realitat i quina ha estat l'evolució de l'educació a Catalunya al llarg dels darrers anys. Una segona part centrada en l'anàlisi de l'agenda política educativa al nostre país. En la tercera part s'analitzen els reptes i oportunitats de l'educació a Catalunya, fent atenció als instruments del sistema per fer front i reduir el fracàs escolar. Finalment, hi ha un apartat de conclusions, prioritats i propostes.
A la tercera part de l'obra trobem el capítol "Comprensivitat, agrupaments homogenis i fracàs escolar a l'ESO" (pp. 291-326) d'Enric Roca, coordinador d'Edu21.
Descarregar document.
Ferran Ferrer (Dir.) (Universitat Autònoma de Barcelona)
20 de febrer de 2010
El programa "Pizarra Digital" consisteix en la instalació de tablet pc per us individual a les classes de tercer cicle d'educació primària a l'Aragó. Va començar el 2005, i en l'actualitat hi participen el 95% dels centres públics i el 26% dels concertats.
Aquest informe avalua l'impacte del programa "Pizarra Digital" als alumnes, professors, centres i entorn dels centres públics de Primària amb dos anys d'experiència prèvia, com a mínim en el curs 2008-2009. Ha estat realitzat per un grup d'investigació de la Universitat Autònoma de Barcelona, dirigit per en Ferran Ferrer.
Conrad Vilanou Torrano, Universitat de Barcelona
30 de gener de 2010
La pedagogia orsiana és una pedagogia que vol recuperar –davant de la producció en sèrie del món industrial i de la despersonalització de l’activitat laboral moderna– els valors del treball de l’artesà de l’Edat Mitjana. Llavors hom iniciava la seva carrera professional com a aprenent, per passar a ser oficial i assolir, finalment, el grau de mestre.
Pàgina:
1 | 2 | 3 | 4 | 5 | 6 | 7 | 8 | 9 | 10 | 11
|
